.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 23 de febrer del 2011

¡Quieto todo el mundo!

Avui fa trenta anys d’aquell famós crit casernari ¡quieto todo el mundo! Un crit que, pistola en mà apuntant a l’hemicicle, va vomitar des de la tribuna del Congreso de los Diputados un energumen amb tricorni anomenat Tejero (a la foto). Si una cosa hem d’agrair a la democràcia és que a partir d’aquell fet resulti impensable que un esperpent similar es pugui repetir. Afortunadament l’exèrcit ja no és el poder fàctic que era fa trenta anys, i avui en dia està totalment subordinat al poder civil. Això és el que toca en un règim democràtic. Poden agradar més o menys determinades tasques d’ong que té actualment encomanades l’exèrcit espanyol, però això ja seria tema per a un altre debat.

Diuen que va ser el propi Franco qui davant de l’assassinat del seu segon Carrero Blanco va dir allò de no hay mal que por bien no venga. Ben mirat és una frase que també podria ser d’aplicació al 23F. Sense aquell intent frustrat dels uniformats potser el govern no s’hagués posat les piles. És a dir, si el fallit cop d’estat va servir per posar els militars al seu lloc, ja el podem donar per bo. I qui diu els militars diu els guàrdies civils i personal assimilat. Quina tropa!

3 comentaris:

Clidice ha dit...

No sé pas que dir-te, la veritat és que tinc la sensació que moltes coses encara resten lligades a aquell dia i a aquella ideologia. I els militars, això si, cal agrair-los que facin veure que no hi són. Però, serà un reflex condicionat, no me'n refiaré mai de la vida.

Unknown ha dit...

Sr Saumell, no seria l'únic efecte positiu que va tenir el cop. Jo llavors, tenia sis anys, i amb el meu germà dos anys més gran, el fet que el cop fos televisat, ens va portar un nou joc a la família, el joc en el que un feia de Tejero i un altre de Gutierrez Mellado, i jugàvem a forcejar i a veure quin queia primer al terra.
Quan un queia a terra, llavors engegàvem les metralletes (ta-ta-ta-ta-ta-ta... amb la boca s'entèn), i era una manera d'anar passant l'estona, i barata, que en aquella època, això era molt benvingut.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
La teva és una postura molt comprensible.

Jordi,
Doncs mira per on, aquí tens un altre efecte positiu d’aquell intent frustrat de tornar políticament enrere.