Un dia del mes de desembre de l’any passat vaig rebre una telefonada de la Maria Rosa, a qui no coneixia personalment però que em va donar determinades pistes per poder saber de qui es tractava. Aquella inesperada trucada era per convocar-me a un esmorzar que tindria lloc al cap de dos mesos, amb la particularitat que l’únic lligam dels convocats a la trobada era que tots pertanyem a una família d’origen igualadí que té com a primer titular documentat a un senyor que es deia Josep Carles (l’escut reproduït a la dreta l’he trobat a internet, però no en garanteixo la seva autenticitat), i que va arribar a Igualada a principis del segle XVIII, ara fa quasi tres-cents anys. Jo no em dic Carles ni de primer ni de segon cognom però la meva avia paterna es deia Clara Carles Torras (1893-1958). L’avia Clara, Clareta com ahir vaig saber que era coneguda familiarment, era una de les set persones descendents directes d’aquell senyor, els germans Carles Torras (Francisca, Bartomeu, Bonaventura, Pere, Josep, Clara i Mercè), els descendents de les quals érem els convocats a l’esmorzar. D’aquí ve la justificació d’aquella sorprenent convocatòria. Allò ja es veia que prometia.Tot i saber que no coneixeria pràcticament a ningú vaig dir que hi aniria, i ara tinc molt clar que no anar-hi hagués estat un error per part meva. Han passat dos mesos des d’aquella trucada i finalment l’esmorzar de forquilla va tenir lloc ahir diumenge a Rubió, un petit poble de la comarca de l’Anoia, més concretament de l’Alta Anoia. Un lloc que jo no coneixia. Segons els organitzadors ens vam aplegar unes 110 persones, i tot i que com deia abans alguns dels assistents no coneixíem pràcticament a ningú, va ser un acte molt entranyable. Tot va anar com una seda. Vaig poder saludar a parents meus molt simpàtics i agradables que evidentment no coneixia, i dic parents ja que al capdavall allà tots érem parents, propers o llunyans, directes o sobrevinguts.
Paral·lelament a aquesta iniciativa se’ns va anunciar que ara s’està preparant un llibre amb la història d’aquesta família, és a dir, que el retrobament familiar no es limitarà només a l’esmorzar d’ahir sinó que quedarà perfectament documentat. Vull per tant aprofitar aquesta ocasió per agrair la bona tasca portada a terme pels organitzadors de la trobada, encapçalats per en Pere. Vaig observar que la gent en sortia molt satisfeta, i no s’ha d’oblidar que perquè això passi sempre hi ha algú que se n’ha cuidat fins a l’últim detall. Ho dic perquè ahir no va fallar ni tan sols l’últim detall, aquest en forma d’un artístic punt de llibre commemoratiu fet amb genuïna pell igualadina, com no podia ser d’altra manera tractant-se d’una família d’Igualada. Ara només ens cal esperar que aviat podrem llegir el llibre anunciat, i mentrestant vull reiterar el meu agraïment als organitzadors per aquesta fantàstica iniciativa.
***
Recordatori: els ressaltats en color blau corresponen a enllaços relacionats. Clicant-hi a sobre, apareixerà l’enllaç corresponent.
***
Afegitó del 9/2/2011: algunes fotos de la trobada.***
Afegitó del 10/2/2011: la crònica de L'Enllaç, també en versió pdf.
2 comentaris:
Miquel,
Has fet un resum molt bó de la trobada d'ahir. La veritat és que jo mateix no coneixia a una part dels parents i el millor de tots és l'adonar-nos de que provenim d'un gran tronc que es desglosa en branques, cada branca en noves famílies, etc. Cada família tenim les nostres històries i anècdotes, unes de felices i altres de dures. Ahir va ser el moment de conèixe'ns més enllà d'aquestes històries.
Em va agradar molt veure la participació de totes les edats i especialment la gent més jove que també va prenent consciència de la importància i solidesa de les arrels familiars.
T'anticipo que la meva germana Teresa està gestionant una pàgina web per posar-hi fotos i demès, que ja anirem donant a conèixer. Tot a l'entorn de "Cal Venda".
Gràcies per ser-hi i peles teuc comentaris.
Pere.
Pere,
Molt bé, ja ens tindràs al corrent de les novetats.
Publica un comentari a l'entrada