.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 8 de febrer del 2011

Marxi, dona, marxi!

"Que la gent m’oblidi, vull anar-me’n a Mallorca". Així de clar s’expressa Imma Mayol, cinquena tinent d’alcalde de l’ajuntament de Barcelona. Evidentment ho diu ara que sap que els seus perdran les eleccions. Diu que vol que la gent l’oblidi però segueix concedint entrevistes. Diu que vol marxar però no acaba de marxar. I una de dues, o no sap què vol però no sap que no ho sap, o directament ens enreda. Perquè dues coses són evidents. La primera és de sentit comú. Si segueix fent declaracions la gent no l’oblidarà. La segona és una pura obvietat. Si vol anar-se’n a Mallorca, només cal que vagi a l’aeroport i agafi el primer avió cap a Palma. El que és segur és que quan marxi aquí pocs la trobaran a faltar. S’haurà acabat el risc que torni a promoure disbarats com el d’intentar construir un hotel de luxe per a gossos al barri de Pedralbes, precisament allà on no la vota ningú. I quan dic ningú, vull dir ningú. No em voteu, oi? Doncs us hi portaré els gossos. Si marxa també tindrem la tranquil·litat que ja no ordenarà arrancar més arbres amb l’excusa declarada d’eixamplar les voreres, i la no declarada de suprimir els aparcaments, que és una de les seves dèries. Aneu al barri de Gràcia, el seu districte, i pregunteu als veïns.

Mayol és l’expressió municipalista d’aquesta filosofia barata que diu que els cotxes i les fàbriques són l’origen de tots els mals i s’han de perseguir fins a la seva total supressió. Tot amb la justificació d’aquest talibanisme verd que no admet discussions per part de qui ens el vol encolomar peti qui peti. És així perquè ho dic jo, i punt. És la nova religió laica que de mica en mica es va carregant l’activitat econòmica d’aquest país. És aquesta pretesa superioritat moral dels que fins fa quatre dies eren comunistes i ara s’anomenen ecologistes, i que per demostrar-ho es retraten anant en bicicleta. Tot això és Mayol, una senyora que em treu de polleguera, i sé que no sóc pas l’únic que experimento aquest rebuig. Ara diu que marxa. Doncs a veure si és veritat i d’una vegada per totes els barcelonins ens podem treure aquest malson de sobre.

PS: ara m’adono que avui potser he sostrejat un pèl massa. Però la senyora s’ho mereix, i tant que s’ho mereix! Marxi, dona, marxi!

5 comentaris:

esparver ha dit...

No has sostrejat, per fer-ho hauries d'haver-te ficat amb en Mas.

Artur ha dit...

Totalment d'acord. Els seus "invents de TBO", junt amb la burocratització stalinista que van fer els eco-comunistes en tots els departaments, municipals i autonòmics, ha fet saltar la fúria ciutadana contra aquesta dona-bactèria. I dic bactèria perquè és causa de contaminació i epidèmia. Que marxi, amb raó

Anònim ha dit...

Ja sé que no t'agrada que et donin la raó, però a veure si en dius alguna en la que pugui estar en desacord. Amb el que dius avui, doncs, tan sols pots sumar "si senyor".

Clidice ha dit...

És que als ex(?)-comunistes d'aquí els falta molt i molt per ser com els verds alemanys, per molt que ens ho vulguin fer creure. Fer polítiques "ecologistes" de cara al seu electorat barceloní i abandonar-nos a la resta del territori a la nostra sort no és de rebut. Llàstima que només marxi ella.

Miquel Saumell ha dit...

Esparver,
És veritat, aquest senyor es fica amb tothom, fins i tot amb els seus.

Artur,
Ho has resumit tant bé que no hi afegiré res més.

Ramon,
Tanta unanimitat m’espanta, la discrepància és bona.

Clidice,
No, sembla ser que el senyor Xxoaaan també el consideren políticament amortitzat. Ara el col·locaran al Senat, la genuïna representació espanyola del que és un típic cementiri d’elefants.