Barcelona 1939-2011: de Mateu a Hereu

Franco traspassà l’any 75 del segle XX, quan una bona part de la població actual encara no havia nascut. Des de llavors ha plogut molt. Doncs bé, a finals d’aquella dècada, la dels 70 del segle passat, com qui diu amb el cos de Franco encara calent, a l’ajuntament de Barcelona ja manaven els socialistes. La Generalitat encara no existia però els socialistes ja estaven instal·lats a l’ajuntament. Durant tota la dècada dels 80 no se’n van moure. I tota la dels 90. I tota la primera dècada del segle XXI. I ara ja som a la segona dècada d’aquest segle i encara hi són. Les persones que ara tenen quaranta anys només en tenien vuit quan els socialistes van prendre possessió dels despatxos de la plaça de Sant Jaume, banda mar. Des que tenen ús de raó aquestes generacions només han vist l’equació ajuntament = socialisme. Les persones que ara tenen cinquanta anys van entrar a la universitat quan els socialistes ja manaven a l’ajuntament. Alguns d’aquells universitaris després es van casar, van tenir fills i ara ja són avis, i els socialistes encara hi són. Durant els darrers setanta-dos anys Barcelona només ha tingut alcaldes franquistes o ben vistos pel franquisme i alcaldes socialistes, i es dóna la particularitat que tots menys un (Narcís Serra) van arribar al càrrec no per la via electoral sinó per la digital. De Miquel Mateu (a la foto) a Jordi Hereu.

No són prou contundents aquestes dades? No semblen argument suficient per imposar-nos tots plegats una reflexió a fons que pugui propiciar un canvi polític? O és que potser els avantatges de l’alternança política no acaben de fer el pes als barcelonins? Sigui com sigui, és bo rumiar-hi. Ep, sense que això representi treure cap legitimitat als socialistes, però potser ja comença a ser hora de ventilar aquells despatxos i permetre que hi entrin persones i -sobretot- idees noves. I dit això, no em sembla malament que mentrestant Hereu i Tura es disputin aquests dies qui ocuparà molt previsiblement el càrrec de cap de l’oposició a l’ajuntament. No és una feina gaire agraïda però algú l’ha de fer, no? Vull aclarir que situar els socialistes a l’oposició no resulta gens agosarat sinó que és el que es desprèn de totes les enquestes publicades fins ara.

Els barcelonins tornarem a tenir aviat la clau del nostre futur. Aprofitem-la! Quan arribi el mes de maig meditem-hi a fons i votem a qui ens sembli que ho pot fer millor, que m’atreveixo a dir que no seran els que hi han ara. Tants anys seguits del mateix partit al govern assequen les idees, i sense idees només poden sorgir actuacions municipals prepotents, decisions equivocades, corrupcions que sovintegen massa, propostes de futur estrafolàries i, en definitiva, més del mateix. És això el que volem els barcelonins?