.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 18 de febrer del 2011

Barcelona 1939-2011: de Mateu a Hereu

Franco traspassà l’any 75 del segle XX, quan una bona part de la població actual encara no havia nascut. Des de llavors ha plogut molt. Doncs bé, a finals d’aquella dècada, la dels 70 del segle passat, com qui diu amb el cos de Franco encara calent, a l’ajuntament de Barcelona ja manaven els socialistes. La Generalitat encara no existia però els socialistes ja estaven instal·lats a l’ajuntament. Durant tota la dècada dels 80 no se’n van moure. I tota la dels 90. I tota la primera dècada del segle XXI. I ara ja som a la segona dècada d’aquest segle i encara hi són. Les persones que ara tenen quaranta anys només en tenien vuit quan els socialistes van prendre possessió dels despatxos de la plaça de Sant Jaume, banda mar. Des que tenen ús de raó aquestes generacions només han vist l’equació ajuntament = socialisme. Les persones que ara tenen cinquanta anys van entrar a la universitat quan els socialistes ja manaven a l’ajuntament. Alguns d’aquells universitaris després es van casar, van tenir fills i ara ja són avis, i els socialistes encara hi són. Durant els darrers setanta-dos anys Barcelona només ha tingut alcaldes franquistes o ben vistos pel franquisme i alcaldes socialistes, i es dóna la particularitat que tots menys un (Narcís Serra) van arribar al càrrec no per la via electoral sinó per la digital. De Miquel Mateu (a la foto) a Jordi Hereu.

No són prou contundents aquestes dades? No semblen argument suficient per imposar-nos tots plegats una reflexió a fons que pugui propiciar un canvi polític? O és que potser els avantatges de l’alternança política no acaben de fer el pes als barcelonins? Sigui com sigui, és bo rumiar-hi. Ep, sense que això representi treure cap legitimitat als socialistes, però potser ja comença a ser hora de ventilar aquells despatxos i permetre que hi entrin persones i -sobretot- idees noves. I dit això, no em sembla malament que mentrestant Hereu i Tura es disputin aquests dies qui ocuparà molt previsiblement el càrrec de cap de l’oposició a l’ajuntament. No és una feina gaire agraïda però algú l’ha de fer, no? Vull aclarir que situar els socialistes a l’oposició no resulta gens agosarat sinó que és el que es desprèn de totes les enquestes publicades fins ara.

Els barcelonins tornarem a tenir aviat la clau del nostre futur. Aprofitem-la! Quan arribi el mes de maig meditem-hi a fons i votem a qui ens sembli que ho pot fer millor, que m’atreveixo a dir que no seran els que hi han ara. Tants anys seguits del mateix partit al govern assequen les idees, i sense idees només poden sorgir actuacions municipals prepotents, decisions equivocades, corrupcions que sovintegen massa, propostes de futur estrafolàries i, en definitiva, més del mateix. És això el que volem els barcelonins?

6 comentaris:

Ricard C. Estrada ha dit...

És clar, després es queixen de 23 anys de govern convergent a la Generalitat. Amb perdó, quins collons!!

Unknown ha dit...

Jo crec que els barcelonins teniu una magnífica oportunitat a les vostres mans. Amb tants anys manant els mateixos, segur que hi ha un munt d'estructura que es podria aprimar (que no és perquè hagin manat els socialistes en si, que si haguessin manat uns altres trenta-dos anys també hi seria). Si hi ha canvi de govern, amb l'aire de crisi que passa pel carrer, segurament seria un moment i una excusa idònia per a poder treure greix a la bèstia, posar-la a dieta i a més obrir les finestres per tal de que corri l'aire.
A més, com que els convergents són els principals candidats a ser el relleu, i acaben d'entrar a la Plaça Sant Jaume banda muntanya, tampoc crec que tinguin molta gent a l'espera de càrrec, i per tant, crec que seria un canvi acceptable a nivell d'estructura.

Anònim ha dit...

El 4/7/2010 vaig entrar al meu blog una referència llegida a La Vanguardia del 15/4/1931 sobre el Sr. Companys i el Sr. Macià i els seus nous càrrecs a l'Ajuntament de Barcelona i a Catalunya. L'Ajuntament de Barcelona fa molts més anys que ha estat utilitzat pels progressistes de torn en favor seu, i dels seus. I ho seguiran fent.

Ferran Porta ha dit...

Hereu acaba de guanyar les primàries. La millor notícia que ens podien donar als qui volem els socialistes fora de l'ajuntament de Barcelona.

Miquel Saumell ha dit...

Ricard,
És allò de la palla i la biga.

Jordi,
Espero que el proper alcalde et faci cas.

Ramon,
A mi sovint em queda el dubte de qui són els progressistes.

Ferran,
Això diuen, però ara cal veure com votem els barcelonins.

Anònim ha dit...

Miquel, són progressites els que s'en posen l'etiqueta. Tu mira l'etiqueta, no el que fan o diuen que pensen i creuen. Jo ho tinc clar.