Un marquesat reial per distreure el personal

El desprestigi dels títols nobiliaris es posa novament de manifest quan se’n concedeixen de nous i veus els mèrits que han fet alguns dels agraciats per esdevenir marquesos. Segurament una de les poques atribucions oficials que té en exclusiva el rei d’Espanya sigui la d’atorgar títols nobiliaris als seus súbdits. Una altra és la de tutejar-los per sistema. I encara hi podríem afegir una gestió opaca del generós pressupost que l’estat posa a la seva disposició. Ara s’han concedit uns quants marquesats més, i entre els agraciats hi ha un seleccionador de futbol que té el mèrit d’entrenar un equip que jugant en terres africanes va fer un gol que valia un campionat. Un gol que pel que s’ha vist ara també valia un marquesat. En fi, això és el que dóna de si la monarquia, títols nobiliaris a canvi de gols, i poca cosa més. I mentre comentem aquestes bajanades, com ara mateix estic fent jo, no es parla dels temes realment importants que preocupen a la gent com pot ser, per posar només un exemple, el dèficit fiscal insostenible que suporta Catalunya amb un estoïcisme difícil d’entendre.

Però no em sento gens ofès com s’han sentit alguns pel marquesat concedit a l’entrenador de la roja, ni em sentiria ofès si aquests títols portessin incorporada alguna assignació pecuniària provinent de l’estat espanyol. Això seria només la xocolata del lloro. El que de veritat sorprèn i ofèn és que a l’Europa del segle XXI hi hagi un rei en exercici que va ser escollit per un dictador. Estem parlant d’un país que fa trenta i pocs anys va optar per la via democràtica. Un país que ho ha anat renovant quasi tot, fins i tot les estàtues d’en Clarà, però que mai no s’ha atrevit a sotmetre a votació popular i democràtica la figura del seu cap d’estat. Són coses que no deixen de cridar l’atenció.

Espero que no se’m mal interpreti. No estic insinuant el clàssic debat entre monarquia i república, sinó posant negre sobre blanc l’expressió pública d’unes mínimes exigències democràtiques que molts no entenem perquè encara no s’han atès. Al meu entendre, en una democràcia la figura del cap d’estat també s’hauria de sotmetre a votació cada ics anys, i si després s’acorda dir-ne monarquia, cap problema. El nom no fa la cosa, però en una democràcia es vota. Ve-t'ho aquí! Perdoneu, però algú ho havia de dir.