Més civisme i menys escombriaires

Només cal creuar els Pirineus per adonar-nos que les nostre ciutats brutegen massa. I dic creuar els Pirineus perquè no crec pas que ens haguem de comparar amb El Caire o Nairobi. Això és Europa i ens hem de comparar amb ciutats europees. Per mantenir neta i endreçada la ciutat tenim dues vies. Una passa òbviament per netejar sovint. L’altra consisteix en no embrutar. Per netejar sovint es necessiten equips tècnics i humans que costen molts diners als ciutadans. Per no embrutar només es necessiten unes mínimes dosis d’educació i civisme. És evident que, almenys sobre el paper, la segona via és la més intel·ligent i pràctica. Per una banda tot estarà més net i per l’altra la factura de la neteja ens sortirà molt més barata.

El civisme s’adquireix de dues maneres. Una és mitjançant una educació adequada, bàsicament a casa però sense oblidar el complement que els nens reben l’escola. L’altra passa per la multa governamental. Mentre el civisme per la via educativa no doni resultats, que de moment sembla ser que no els dóna, sempre ens queda l’alternativa de la multa. Hi ha persones a qui no els molesta veure un paper a terra, i per això no busquen mai una paperera quan n’han de llençar un. Són individus que només entenen el càstig, la multa en aquest cas. Doncs cap problema i sense manies, una bona multa sempre et fa meditar. I si qui embruta el carrer és un menor d’edat s’han de multar els seus pares, i després en tot cas que els vagin descomptant la multa de la setmanada. Multar al ciutadà, però, no ha de ser mai la meta de cap administració, encara que de vegades determinades actituds incíviques no deixen cap més altra opció que el càstig.

Si volem que les noves generacions siguin més educades i cíviques, menys propenses a embrutar l’espai comú, s’hauria de fomentar més el civisme, tant a nivell familiar com a l’escola. Un cop assolida una societat més cívica, no caldria invertir tant com ara en uns equips de neteja que ja no serien tan necessaris. Avui he posat negre sobre blanc aquestes obvietats perquè ara que s’acosten eleccions municipals és tot un clàssic que els candidats ens començaran a ensenyar els equips de neteja que pensen potenciar si guanyen. Doncs bé, si jo fos el candidat parlaria menys d’escombriaires i més de civisme, que això és el que aquest país necessita. Un país que ha de netejar molt no deixa de ser un país que bruteja més del que seria desitjable, i dissortadament el nostre n’és un bon exemple.