Han passat com qui diu quatre dies des de les eleccions al Parlament i de cara a les eleccions municipals els líders independentistes es tornen a barallar com si fossin al pati de l’escola. El motiu, no ens enganyem, és que tots volen ser el gall del galliner. Però no em cansaré de repetir-ho: pretendre que tot el moviment teòricament independentista comparteixi una mateixa llista electoral és un error estratègic de base. I ho és per un motiu molt fàcil d’entendre per a un que s’ho mira des de fora, però que no ho deu ser pels que hi estan directament implicats i s’ho miren des de les seves respectives capelletes. Avui en dia d’independentistes n’hi ha de tots els colors polítics. Afortunadament és així. Són persones amb interessos totalment contraposats, des de la dreta fins a l’esquerra, que difícilment poden compartir entre ells altres objectius que el de voler que Catalunya esdevingui un estat.Però d’aquí a pretendre que un aspirant independentista a parlamentari que sigui partidari de l’economia de mercat comparteixi la mateixa llista electoral amb, per exemple, un membre de les CUP, una gent que no amaga el seu comunisme quan se’ls pregunta per la seva ideologia política, és un utopia. I suposant que es pogués arribar a fer una llista d’aquestes característiques, pretendre que els votants independentistes votessin unànimement aquesta llista és somiar truites. Pretendre que un partit amb molts anys d’història com Esquerra es dissolgui en aquesta suposada llista unitària és un altre error. Això suposant que aquest partit, suport de tots els tripartits amb lideratge d’obediència espanyola, segueixi sent independentista. Pretendre que Laporta accepti sense més les decisions d’una assemblea també és fer volar coloms. Pretendre que tants personalismes forts puguin arribar a renunciar als seus respectius protagonismes i cedeixin el liderat a un d’ells és no ser gens realista.
Aquí hi han molts interessos contraposats. Posar l’excusa que l’independentisme els uneix a tots és només això: una excusa. El dia que hi hagin 68 diputats independentistes al Parlament, de dretes i d’esquerres, uns diputats que hi hagin arribat formant part de llistes de diversos partits polítics, aquell dia podrem començar a parlar seriosament. Mentrestant, pretendre com pretenen alguns que aquests 68 diputats hagin de sortir d’una mateixa llista electoral és fer volar coloms. És així de senzill... i de complicat a la vegada. I això tant val pel Parlament com per les llistes dels ajuntaments que s'estan discutint ara.
9 comentaris:
M'agrada la teva visió, certament optimista, tot i que manta vegades em pregunto si, amb aquests amics, ens calen enemics als independentistes (sospir). Què hi farem! la independència és una qüestió de llarg recorregut, encara gràcies que, cada vegada més, s'està instal·lant en l'imaginari de la gent com a normal i possible.
De tots aquests gallets que estan esverant el galliner, dubto molt que en surti el futur líder que aglutini totes les sensibilitats.
Avís:
No hi ha censura, almenys no per part meva, però sapigueu que avui els de blogger fan el tonto i no surten publicats alguns comentaris.
Però si els teus hipotètics 68 independentistes voten segons el dit de qui els mana, a cada partit, tot seguirà igual. Perquè uns independentistes la volen progressita i d'esquerres i altres, doncs, ho veuen d'una alta manera.
Un afegit, al Laporta tan sols amb analitzar-li el somriure ja pots saber de què va.
L'única forma d'aconaeguir la independència és via que 68 diputats hi votin a favor. Com aconseguir-ho? És una pregunta molt difícil de respondre.
CiU mai farà el pas i per ara recull quasi la meitat dels suports. Què fer davant aquest escenari? És molt complicat.
A mi en Laporta em provoca dos tipus de sentiments. En el tema polític, crec que és un patriota que parla prou clar. En el tema personal, crec que guanya massa diners i té massa interessos, com perquè es pugui dedicar a la política professionalment. La política per a ell, serà un entreteniment, no pas una forma de vida.
Ara bé, que SI que es va presentar a les eleccions amb un únic objectiu que era proclamar la independència, a la primera de canvi ja es fotin una trompada amb el Laporta, em sembla que diu poc a favor de SI. En aquest aspecte polític veig aquí més encertat en Laporta, que el que vol és un ampli front independentista a l'Ajuntament de Barcelona.
Altra cosa és que aquest sigui el veritable motiu de Laporta, que no ho sé, perquè torno a repetir, el paio a nivell personal no l'acabo de veure del tot clar. Però evidentment, el discurs de Laporta en aquest tema, és molt més propi de SI, que no pas els arguments que defensen els que finalment s'acabaran quedant a SI.
Ara bé, si hi ha altres coses, que ho diguin, però fins que no ho diguin... ens haurem de creure el que diuen fins ara.
I, què voldria fer en Laporta? Com en Companys? Proclamar la República de Catalunya, interpretant el sentir general del poble de Catalunya?.
La solució sí la poden tenir 68 diputats, però escollits en representació del poble, no dels partits. Uns representant les comarques i altres les vegueries. I a votar!: Tres creus. Una a la llista dels candidats per la comarca, una altre a la llista de candidats per la vegueria i una tercera la de candidats a la Presidència de la Generaalitat.
Altre cosa és "wishful thinking"
Un aclariment: 3 creus ho he dit per simplificar.^Pot ser algunes comarques i algunes vegueries en podrien tenir més d'una, però per una sola llista de candidats. Això és el que jo hagués volgut com APTpRC.
Els polítics nomes es posaran d'acord quant una manifestació del poble faci tres dies que no es mogui del carrer. I es posaran d'acord tots, tant els de ECR com els del PP perquè veuran perillar el seu seient, aleshores la Camacho serà mes catalanista que Sant Jordi i fins i tot el desmamat de C's s'embolicarà amb una senyera i si cal amb estrella blava.
Després quant siguem independents es barallaran encara mes fort perquè hi haurà mes a manar.
Però si el poble no surt al carrer per a quedar-s'hi continuarem donant de menjar a aquesta trepa de descollonats.
Clidice,
Jo també.
Ramon,
68 diputats independentistes (o espanyolistes) és condició necessària per resoldre el problema, en un sentit o en un altre.
Albert,
Temps al temps. I un aclariment: en política el terme "mai" només vol dir les properes 48 hores.
Jordi,
Estic segur que Laporta no serà el polític que liderarà aquest procés.
Joa'Quim,
No crec en aquesta mena de manifestacions. En un règim democràtic els temes es resolen al parlament, no al carrer.
Publica un comentari a l'entrada