Amb tots els meus respectes per a les persones que es dediquen al màrqueting telefònic, deixeu-me dir que començo a estar una mica tip d’aquelles tècniques de venda consistents en utilitzar de forma repetitiva tractaments pretesament honorífics o deferents com poden ser els mots castellans don i caballero. Parlem d’aquells venedors que es permeten la llibertat de telefonar-te a hores intempestives per oferir-te quelcom que no t’interessa, i dic hores intempestives perquè per a la majoria d’aquestes trucades totes ho són. Llavors, per congraciar-se amb la persona que rep la trucada, potser es pensen que a base d’anomenar-lo don Miguel i afegir-hi un caballero cada dos per tres, talment com si visquéssim a l’oest, el client potencial els prestarà més atenció que si es dirigissin a ell de manera més natural, és a dir, tal com acostumem a fer per aquestes contrades. Això sí, don Miguel per aquí i caballero per allà, sempre en la seva llengua i gairebé mai en la llengua del potencial client a qui s’adrecen i pretenen encolomar-li el seu producte o servei. Utilitzar la llengua del client, una de les primeres coses que s’aprenen quan es vol ser venedor però que a alguns encara els sembla estrany, és una tàctica de venda o si més no de mínima educació que tampoc els hi ensenyen, i quan de forma amable els ho fas veure encara es fan els ofesos. En fi, ja s’ho faran!
5 comentaris:
Molt irritant el tractament de "caballero", propi de cambrers i taxistes madrilenyus.Fins i tot hi ha qui et diu "cavaller" volent quedar bé. La resposta sol ser que en ma vida he muntat a cavall sempre he preferit anar amb moto.
Els únics que fins fa poc m'anomenaven "Don Miguel" eren els del Santander. Una oportuna visita a la sucursal i ara ja torno "Miquel" amb aquesta estrambòtica e oberta mal pronunciada des de l'estranger.
Pensava que només era a mi que em tenien mania però veig que és una pràctica molt estesa. O potser és que nosaltres som massa susceptibles amb aquests temes?
Doncs no sé que és pitjor, tu ets Don Miguel i jo sóc la señora de Tal, com una possessió més, o et diuen está Felipe?, com si amb aquesta persona els unís una intimitat per la qual, en un cas d'una senyoreta que em va fer aquesta pregunta, no em vaig poder estar de respondre "escolta'm maca, i què tens tu amb en Felipe que et prens aquestes confiances?".
Em sap molt de greu perquè aquestes feines les fan persones que en tenen necessitat, però 1. és una intromissió en la meva privacitat que, a més, m'ha obligat a treure el telèfon de la guia i 2. si volen vendre, ja sigui Jazztel, matalassos o Endesa, que ho facin en la meva llengua.
Però que les empreses ho facin deu ser perquè els dóna resultat no? Tot i que ja he avisat als d'Enciclopèdia Catalana que si tornen a telefonar els torno tots els rebuts.
Clidice,
Posats a triar i veient el que expliques que us passa a les senyores, quasi que em quedo amb el Don Miguel.
Publica un comentari a l'entrada