El gest és d’agrair

Encara que vull pensar que la seva ha estat una decisió molt ben rumiada i no pas fruit de la rauxa, passats uns dies encara em queda el dubte de si tot plegat només és degut a que Jordi Pujol tot d’una se’ns ha fet gran. Em pregunto què li deu haver passat a l’expresident per declarar-se de cop i volta independentista. Sigui com sigui, aquest gir inesperat després de tota una llarga trajectòria política en contra de l’independentisme és d’agrair. Diuen que rectificar és de savis. El gest de Pujol sens dubte provocarà que altres catalans es replantegin el seu posicionament polític sobre la conveniència d’una Catalunya que deixi enrere les actuals tutories espanyoles. Intueixo que a partir d’aquest gest simbòlic de Pujol alguns més s’afegiran a la causa d’una Catalunya que passi comptes directament amb Brussel·les, sense intermediaris, una opció potser encara minoritària però que cada dia que passa té més defensors. Dit això, no s’acaba d’entendre el motiu d’aquest secretisme a l’hora d’anar a votar. I això val igualment pel president Mas, que també ha reconegut que va anar a votar mig d’amagatotis. Potser ens ho van amagar perquè pensaven que feien una cosa lletja? Però si fos així, llavors per què després ho han fet públic? Sigui com sigui, però, el gest és d’agrair.