.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dijous, 14 d’abril del 2011

Fer la maleta

La setmana passada vaig estar de viatge i lògicament abans de marxar vaig haver de fer la maleta. Mentre la feia em van venir al cap aquestes reflexions i he pensat que de cara a les vacances de Setmana Santa, o Festes de Primavera com ridículament les anomenen alguns, era un bon moment per tocar un tema tan banal com el de fer la maleta.

Recordo que fa anys feia la maleta amb uns criteris molt diferents dels d’ara. Abans sempre incloïa a la maleta algunes coses d’aquelles que es coneixen com els per si. Per si plou, per si fa fred, per si fa calor, etc. Ara no, ara quan viatjo sé mes o menys amb quin temps em trobaré i per fer la maleta em complico molt menys la vida. I sé que en cas de necessitat, sigui allà on sigui sempre em puc comprar un paraigües. I qui diu un paraigües diu un jersei o un parell de mitjons. I en qualsevol cas, si et mulles una mica tampoc passa res. La part positiva d’aquesta evolució cap a la simplicitat a l’hora de fer la maleta és que a mesura que he anat deixant de banda els per si, fins a no incloure-n’hi pràcticament cap, la meva maleta cada vegada ha esdevingut més ràpida de fer i més lleugera de portar.

Un altre canvi que he experimentat en la forma de fer la maleta està relacionat amb els controls de seguretat dels aeroports. Aquest és un tema que abans no tenia importància però ara les xulesques actituds dels prosegurs de torn les has de tenir molt en compte a l’hora de fer la maleta, especialment si com és el meu cas et mous amb equipatge de mà. I si no vols enfadar-te s’han de complir totes les normes, encara que siguin unes normes totalment ridícules. Sé per experiència que és inútil discutir amb els prosegurs dels aeroports; ells sempre tenen raó... encara que no la tinguin. I si el passatger es posa tonto, que de vegades hi té tot el dret, ells li poden fer perdre l’avió. Així que poca broma amb els prosegurs, que com no es cansen de repetir quan et queixes ells solo cumplen órdenes. I això és tot, que un tema tan banal com el d’avui tampoc dóna per gran cosa més.

2 comentaris:

Clidice ha dit...

Com tu, la maleta cada dia més reduïda. I dels prosegurs millor no en parlo, que en dues setmanes seguides el mateix paio em va obligar a complir criteris oposats. Vaig callar perquè sinó no embarco :(

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
És que sempre tenen la paella pel mànec!