Retallades amb criteri equivocat

És un clam generalitzat que abans de retallar el personal d’atenció sanitària, llits i altres recursos dels hospitals públics s’haurien de suprimir moltes altres coses menys importants pel benestar general de la societat. Tothom ho diu, però a l’hora de posar nom a aquestes altres coses fa una mica de mandra. Doncs bé, ara mateix se m’acuden unes quantes d’aquestes altres coses. Per exemple, l’activitat política de les diputacions i consells comarcals; les festes majors, carnavals i altres saraus pagats amb fons públics; les subvencions al cinema, a la música i a la premsa; les subvencions a la majoria d’oenagés que tenen com a lemes català bo busca negre pobre, amics dels indis guatemalencs, solidaris amb el ruc català i similars; els assessors dels alts càrrecs; la majoria dels cotxes oficials de les administracions i organismes públics; la munió de publicacions que editen aquestes administracions i que no llegeix ningú; l’esquiada del 2022; l’Agència Catalana de Notícies, que em diuen que no ha parat de perdre diners des de la seva fundació; la disbauxa de la propaganda política en forma de publicitat institucional; viatges de polítics i càrrecs públics que no serveixen per res; les milionàries subvencions a les organitzacions sindicals; els drets d’emissió de la FormulaOne que TV3 paga religiosament cada any; organismes públics de tota mena que només serveixen per justificar sous; emissores de ràdio públiques que no escolta pràcticament ningú; plans de pensions pels polítics que són un insult per a la resta de la ciutadania; un excés de personal a TV3 i a Catalunya Ràdio que ni els seus mateixos directius neguen. I moltes coses més.

I això només pel que fa a Catalunya, que si ho estenguéssim a l’estat espanyol hi podríem afegir el tancament d’alguns ministeris que ja no tenen competències; un senat i altres alts organismes que no serveixen per a res; l’activitat de l’exèrcit espanyol als països estrangers; una bona part de l’activitat de l’Instituto Cervantes. I evidentment també tot el llarg catàleg de subvencions que en la majoria dels casos només serveixen per generar un funest clientelisme polític com si això nostre fos una veneçuela qualsevol. La llista també seria interminable. El missatge que pretenc transmetre és la contradicció que hi ha quan et diuen que per manca de recursos no et poden operar de cataractes encara que tocaria fer-ho, mentre construïm una xarxa de trens d’alta velocitat que ni els Estats Units es poden permetre, amb moltes línees que no seran mai rendibles per manca de demanda. I mentrestant, de l’eix mediterrani que tindria un indubtable rendiment econòmic, el més calent encara és a l’aigüera.

I que no se’m mal interpreti. Amb això no estic dient que tot el que proposo suprimir o com a mínim aturar temporalment a canvi de mantenir el nivell de la sanitat pública no tingui la seva importància. Però ara estem parlant de retallades de serveis bàsics en el marc d’una situació econòmica complicadíssima. Estem parlant d’uns governs que tenen unes estranyes prioritats que poca gent entén. Si aneu al cinema i pagueu un preu polític de 8 euros per una entrada que en termes econòmics tindria un cost real de 250, seguireu defensant que és millor subvencionar aquella pel·lícula que gairebé no té espectadors, per davant d’una sanitat pública amb cara i ulls? I què dir de les pel·lícules molt subvencionades que mai s’arriben a estrenar als cinemes? Preferiu el diari en català subvencionat i que aquell desgraciat que es troba pendent d’operar-se estigui patint en llista d’espera un temps més llarg del que és raonable? Sense oblidar, per cert, que en casos de manca de salut qualsevol espera deixa de ser raonable per esdevenir absolutament impresentable.