Periodisme: pràctiques poc ortodoxes

Carta oberta al Director de La Vanguardia

Senyor Director,

Una bona part dels blogaires, és el meu cas, també tenim el costum de llegir altres blogs. No és per presumir però acostumem a ser gent bastant ben informada, i els periodistes això ho haurien de tenir en compte. A la pàgina 29 de La Vanguardia d’avui hi ha l’article El lleó davant el castrisme, signat per Elisabet Sabartés (a la foto). Aquest matí, a mesura que anava avançant en la lectura no podia evitar pensar que allò jo ja ho havia llegit abans. I sí, en efecte, ho havia llegit feia un parell de dies aquí.

No pretenc que un periodista no es pugui informar aquí i allà abans d’escriure el seu article, però signar-lo amb el seu nom i cognom quant té parts copiades quasi –o sense el quasi- en la seva literalitat d’un altre article escrit per una altra persona ho trobo lleig. Sí, ja sé que per cobrir-se Sabartés menciona el nom de la blogaire Yoani Sánchez com l’autora d’una determinada frase que reprodueix al final del seu article, però és que una bona part de la resta de l’article també estava, diguem-ne, excessivament inspirat en el blog “Generación Y”.

Tots sabem que els cubans tenen necessitats de tota mena, i sé del cert que la Yoani Sánchez no constitueix una excepció. Penso que estaria bé que, com a desgreuge, Isabel Sabartés, l’empresa editora de La Vanguardia o ambdós de manera conjunta fessin arribar a la blogaire més coneguda de Cuba una carta de disculpa junt amb una transferència per l’import de la seva col·laboració intel·lectual en aquest article.

Atentament,
Miquel Saumell

PS: intueixo que aquesta és la típica carta que LV no publicaria mai, i per això m’he permès la llibertat de fer-la pública al meu blog.