.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 4 d’abril del 2012

Unes reflexions després de la vaga (i 2)

Per què els sindicats van convocar una vaga general quan encara no havien passat ni cent dies des que els actuals governants havien pres possessió dels seus càrrecs? I anant més al gra, per què la justificació oficial de la vaga eren els continguts de la reforma laboral quan aquesta reforma encara es troba en tràmit parlamentari i, per tant, amb possibilitats de fer-hi esmenes? Per què en comptes de convocar una vaga no feien pressió als partits de l’oposició que encara tenen possibilitats d’esmenar-la?

Establert aquest marc, ara podem entrar en la valoració de la vaga. En termes democràtics la vaga de dijous va constituir un fracàs rotund. Una vaga forçada amb coaccions i violència sindical no és una vaga, és una altra cosa. Un piquet coactiu és pura delinqüència, i no hi ha excusa que valgui. La vaga és un dret protegit per la llei però, per a molts treballadors, la vaga de dijous va ser un deure imposat per persones violentes que actuaven en nom dels sindicats. Dijous la policia va defensar més els vaguistes que aquells que volien treballar, quan tenia obligació de protegir totes dues opcions. Encara que no se’n parla gaire, dijous hi va haver molta gent greument perjudicada pels sindicats, als quals caldria responsabilitzar dels perjudicis soferts i els desperfectes causats per uns piquets sindicals poc o gens controlats.

Algú sap on és l’oficina sindical de reclamació per recuperar els diners que han perdut els qui no en tenien cap culpa? No es poden convocar manifestacions sense la garantia d’un servei d’ordre amb cara i ulls que es faci responsable dels antisistema que s’hi puguin barrejar, sovint amb la complicitat dels mateixos sindicalistes. Tampoc s’han d’obviar els autors intel·lectuals dels antisistema, uns personatges, molts d’ells amb la vida resolta, que es troben enquadrats en determinades formacions polítiques i socials conegudes per tothom.

Un parell de consideracions finals. No havíem quedat que Catalunya Ràdio i TV3, així com el canal 3/24, són serveis públics? Què hi feia dijous al matí una enllaunada Maria del Mar Bonet cantant –i molt bé, per cert– en comptes d’informar a la ciutadania sobre què es trobaria quan sortís de casa? Amb més de dos mil cinc-cents treballadors en plantilla, dijous vaig trobar a faltar uns serveis públics informatius funcionant a tot drap durant la jornada de vaga. Finalment, per intentar justificar un gens demostrat èxit de la vaga, ens van dir que el consum elèctric va ser un 14% inferior al d’un dia normal. Però els que ens movem en el món de l’empresa sabem que per fer els números ben fets s’hauria de considerar també l’excés de consum que hi va haver dissabte, que va ser el dia pactat a moltes empreses per recuperar discretament la jornada perduda per una vaga que, en molts casos, va ser imposada de males maneres pels sindicats.

9 comentaris:

Clidice ha dit...

Sense estar d'acord al cent per cent amb tu, perquè entenc que moltíssima gent fa el que sigui, perquè creu que alguna cosa està malament i alguna cosa cal fer, és evident que la dialèctica actual està esgotada i deriva cap a un diàleg de besugs, on la gent reivindica sabedora que no se'n sortiran, els sindicats i els partits estan instal·lats en missatges de cent anys enrere, els governs i els medis només ressaltant la violència i aplicant la violència legal, no sé pas si per apagar la primera o per ressaltar-la ... Vaja, que tots sabem que alguna cosa ha de canviar, i la majoria, hores d'ara, ja no sabem cap a on, però estem convençuts que cap enrere no, si us plau. Sigui el que sigui que hi ha enrere.

Jordi ha dit...

Perquè la manera d'actuar en aquestes latituds és imposar i no parlar/pactar i tothom sap com acabarà. Si no hi ha cap resposta els polítics diuen que tothom està d'acord amb ells. Bé, ho diuen igualment perquè no escolten. Perquè tothom sap a qui defensa i a qui no aquest partit i la mentalitat tant antiquada que té.

Perquè aquí no anem tots a una. Els empresaris pensen que s'han d'aprofitat de la gent i els treballadors que se n'aprofiten massa d'ells. Que hi ha gent que cobra 20 M€ a l'any, en un dia, l'equivalent al salari mensual de 25 mileuristes amb treballadors que no arriben a ser-ho.

Perquè uns facturen en negre i amaguen diners mentre els altres estan controlats als 100% i els sacrificis no són proporcionals.

Perquè el que has signat en un contracte de treball pot no valdre per al treballador però sempre val per l'altra part.

Perquè és una relació asimètrica on un ésser humà s'imposa a l'altre que es queda desprotegit.

Perquè els treballador són persones, pares, que volen viure amb un mínim de qualitat i alguns estan convençuts en que només són màquines de qui treure tot el profit possible i que amb menjar i roba en tenen prou.

I jo vull una societat més avançada, no tornar al SXIX amb tot, TOT el que implica, vagues incloses.

Jordi ha dit...

Ep!! i jo no vaig fer vaga, em van obligar això si, com ja vaig comentar.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
100% d’acord.

Jordi,
Veig que segueixes amb el mateix patró. Els bons sempre són uns i els dolents sempre són els altres, sense matisos, i això qualsevol persona mínimament intel·ligent i que pensi pel seu compte sap que no és així. Conec empresaris de tota mena i sé de treballadors que ni amb una fortíssima subvenció pública els voldria treballant per mi. Com diuen a ses illes, per tot hi ha de tot. Quan escrius que "Els empresaris pensen que s’han d’aprofitar de la gent...", com si aquest fos el pensament únic dels empresaris, et traeix el subconscient. Hauries de saber que no és així, com hauries de saber també que no tots els treballadors són tan bons com tu els pintes. Repeteixo, per tot hi ha de tot. I recorda que sense empresaris que arrisquen els seus propis recursos no hi hauria treballadors que es guanyessin la vida, a no ser que la teva aspiració sigui l’economia centralitzada d’estat, feliçment desapareguda amb la caiguda del mur de Berlín.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Per cert, he estat uns dies fora i ara em miro el blog i veig que a la finestra petita dels comentaris ja hi surt l’opció de subscriure-t’hi, tal com passava abans. Algú s’ha posat les piles!

Clidice ha dit...

Si Miquel, de fa un parell de dies, i és tot un descans :) Bona Setmana Santa! :)

Jordi ha dit...

Jo penso que hi ha de tot a tot arreu. Intento compensar perquè a mi em fa la mateixa sensació dels teus escrits. Només intentava contestar al perquè hi ha treballadors que pensen a fer una vaga. Podria escriure també des de l'altre punt de vista. Per a mi es pitjor un treballador que no compleixi que un empresari que no ho faci. Hi ha molts bons empresaris però molts han de seguir els altres. Si l'empresa A compleix amb tot i té com a competència una empresa B que paga poc i obliga els seus treballadors a fer 10 hores i així presenta un producte més barat, resulta que A ha de fer coses semblants o desapareix.

Jo odio tant el estalinisme com el neoliberalisme on finalment uns pocs manen sobre la resta. Però el que si que està clar és que des de la caiguda del mur, els d'aquí ja no han de demostrar que els treballadors d'aquí viuen millor i des de llavors els drets han anat enrere: fotuts per un sistema i per l'altre.

I ara hi ha un altre actor que està fotent igualment els empresaris que els treballadors.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Respectant el teu punt de vista, com no podria ser d’altra manera, jo no canvio aquest sistema que tu anomenes "neoliberal" pel "paradís" comunista de l'Europa de l'Est de fa 30 anys o la Cuba castrista d’ara mateix. Només cal haver viatjat una mica pel món- i jo he tingut la sort de haver-ho fet bastant- per adonar-se que qualsevol comparació no aguanta ni un minut de debat.
Dit això, els teus comentaris sempre són benvinguts.

Jordi ha dit...

No, ni jo tampoc. Tots aquests sistemes acaben fotent als mateixos. De fet els canviaria tots dos :). El neoliberalisme no ha fet més que començar. Si no s'atura ja en parlarem d'aquí a uns anys. Només deia que es va aprofitar la caiguda del mur sense dir que el que hi havia a l'altre costat era bo, de fet vaig dir odio igualment l'estalinisme o com anomeneu habitualment comunisme.