Els que em coneixen saben que sóc un ferm partidari de fer pagar peatge a les autopistes. Ho he explicat diverses vegades, i perquè ningú pugui pensar que ho estic improvisant ara que hi ha aquesta campanya en contra dels peatges, em permeto remetre el lector a un article que vaig publicar fa gairebé cinc anys. No he canviat d’opinió. Per cert, els polítics que s’han apuntat a aquesta campanya em semblen descaradament oportunistes i, de fet, només ens estan demostrant la seva més absoluta incompetència per resoldre un problema que fa anys tenen sobre la taula.
Afegiré un altre motiu per justificar el títol d’aquest article. No és l’argument principal però és un argument afegit. Dissabte anàvem a dinar a La Garrotxa. Vam agafar l’autopista fins a la sortida “Girona Nord”, que estava absolutament col·lapsada abans d’arribar a les màquines automàtiques de pagament. Resulta que en els diversos carrils de pagament es barrejaven els que no volien pagar el peatge amb la resta de vehicles. Quan el que volia passar de franc arribava a la màquina tocava el clàxon. Llavors l’empleat hi anava, sense presses, i no es limitava a prendre nota de la matrícula sinó que omplia un formulari abans d’aixecar la barrera. Això durava uns quants minuts i, mentrestant, la resta de vehicles... aturats i paciència. És a dir, intencionadament o no, els que volen passar de franc estan demostrant ser uns insolidaris amb la resta d’usuaris.
Afegiré un altre motiu per justificar el títol d’aquest article. No és l’argument principal però és un argument afegit. Dissabte anàvem a dinar a La Garrotxa. Vam agafar l’autopista fins a la sortida “Girona Nord”, que estava absolutament col·lapsada abans d’arribar a les màquines automàtiques de pagament. Resulta que en els diversos carrils de pagament es barrejaven els que no volien pagar el peatge amb la resta de vehicles. Quan el que volia passar de franc arribava a la màquina tocava el clàxon. Llavors l’empleat hi anava, sense presses, i no es limitava a prendre nota de la matrícula sinó que omplia un formulari abans d’aixecar la barrera. Això durava uns quants minuts i, mentrestant, la resta de vehicles... aturats i paciència. És a dir, intencionadament o no, els que volen passar de franc estan demostrant ser uns insolidaris amb la resta d’usuaris.
17 comentaris:
Insolidari o no, és necessari...
Els qui fan seva aquesta protesta transgressora no són desarrapats, ni peluts anti sistema, ni revolucionaris nihilistes, no. Són gent de classe mitjana, treballadors, petits empresaris i professionals lliberals. Són els qui via impostos estan pagant el gruix de la crisi. Són els qui veuen esfondrar-se el seu nivell adquisitiu i les seves prestacions socials, i que a més, estan acribillats a imposicions, taxes i d'altres injustícies. Són (som) el poble!
Que vostè arribi 10 minuts tard al seu dinar a La Garrotxa, la veritat, és del tot intranscendent i del tot suportable. I sempre li quedarà la alternativa de jugar-se la vida per la N-II...
Estic convençut que res és de franc, és més, sóc partidari de les vies de peatge, sempre que tinguin alternativa i sempre que els beneficis obtinguts en aquests "camins rals" reverteixin també en la societat en general, no només en petits grups o lobbyes que mitjançant la seva posició de força ens entatxonin el seu monopoli privat.
Sóc liberal de pensament per això detesto profundament ENDESA, Telefònica, Abertis, REE, AENA, CC.OO, UGT i foment del Treball... que monopolitzen els seus àmbits d'actuació i negoci.
Perdoni les molèsties.
si, si peatges per tothom. però només quan les autopistes siguin vies ràpides de veritat. quan no et facin anar a 60km per hora només perquè els propietaris han decidit no treure del mig les antigues guixetes de peatge (com passa a tarragona, al vendrell). i això fa anys que dura!
i també quan no hi hagi cues.
de fet, si fossin prou cares no hi hauria cues sempre que, i aquí ve la prat important: hi haguéssin rutes decents alternatives gratis.
i això precisament és el que hi ha a madrid i a extremadura, on, per cert, sempre van buides! i això precisament és el que no hi ha a catalunya. quina casualitat, no?
És una llàstima que gent tan intel·ligent com l'autor d'aquest bloc no vegi que la campanya #novullpagar no té res a veure amb l'orientació general de si cal o no pagar peatges.
Malauradament molta gent, força de la qual mai ha trencat un plat, s'ha vist obligada a recórrer a aquesta via després d'anys i panys de moltes paraules i de veure com els peatges es van perllongant ad infinitum. El peatge de Cardedeu, per exemple, funciona des de fa 42 anys, i crec (1) que la inversió ha estat sobradament recuperada i (2) que el cost del peatge supera llargament el que seria el cost de manteniment més un retorn raonable a l'explotador.
A tot això suma-li el fet de què per anar d'Igualada a Barcelona, per citar un exemple, no costa un cèntim d'euro.
Dit això, estic d'acord amb tu amb el galdós paper d'alguns partits polítics, que com el Guadiana només se'n recorden d'aquest tema quan són a l'oposició. No tenen cap legitimitat per reclamar res, i molt menys, per posar-se davant d'una pancarta d'un moviment que ha sorgit per la incompetència (o connivència) dels polítics amb certs interessos empresarials.
En el teu post d’avui toques un tema, que al meu entendre, és un pas més en el desordre que poc a poc es va instal·lant en la societat catalana, amb el pretext de buscar la autodeterminació, independència, trencament de cadenes, com vulguis dir-ho.
Avui a Catalunya, ja t’ho he comentat altres cops, s’ha perdut el respecte per la llei. La llei i les decisions dels tribunals només s’accepten en tant vagin en benefici propi o estiguin d’acord amb un determinat pensament polític. I això és molt perillós.
Amb quina autoritat moral poden les autoritats a Catalunya imposar el compliment de la llei en el tema del “jo no vull pagar”, quan se la salten en altres ocasions o posen línees vermelles al compliment de sentències judicials? Quina certesa tenim els que paguem els peatges que les autoritats la faran complir la llei en el tema del impagament de peatges?
Sincerament em preocupa moltíssim tota aquesta disbauxa. Si la independència s’ha d’aconseguir amb provocacions d’aquesta mena que Deu ens agafi confessats!!!
Sense respecte a la llei només hi ha caos i això haurien de saber els nostres dirigents i no ho haurien de fomentar. Em comença a fer por constatar que els que volen la independència pensen que es pot construir i fer funcionar un país sense respecte a les lleis i a les decisions dels tribunals de justícia.
Els peatges són una més d'aquelles coses on unes empreses treuen més profit del que haurien. La majoria de les concessions s'han allargat poĺiticament i per donar diners a amiguets. Si que és cert que en algun cas s'ha fet una ampliació que cal pagar però el que s'ha de pagar és excessiu (com moltes altres coses). L'errada està en anar allargant. A més, per empreses que produeixen aquí o que ens envien els seus productes, representa un encariment dels productes que paguem entre tots.
També està el tema que en èpoques en les que es podia fer, no s'han ampliat carreteres públiques per afavorir el negoci de les autopistes. A més, si l'autopista dóna beneficis, són per a ells però si té pèrdues les hem de pagar entre tots. Com els bancs. A molts empresaris ja els agradaria fer negocis en aquestes condicions.
La pregunta és: si vostè viu a Barcelona, què hi feia passant per l'AP7 si la via més ràpida per anar de Barcelona a la Garrotxa és la C-17? Via, per cert, gratuïta.
Al,
Primer de tot, no tinc res a perdonar, al contrari, molt agraït per la seva resposta i, de fet, coincideixo amb una bona part dels seus plantejaments. Evidentment hi ha raó per a la protesta, però al meu entendre no hi ha cap protesta que justifiqui el perjudici causat a tercers, que pot ser arribar tard a un dinar o quelcom de molta més importància. I això val tant pels peatges que discutim ara com pels piquets informatius de les vagues que et posen silicona al pany o et punxen la roda del camió per evitar que treballis, o pels que cada divendres al vespre ens tallen la Ronda de Dalt de Barcelona.
Kika,
100% d’acord, un cop més :-)
Granollacs,
Què hi farem, un ha de ser conscient de les seves pròpies limitacions!
David,
Entenc l'emprenyament general, tot això que dius és ben cert, però penso que les protestes s’haurien d’adreçar allà on toca, és a dir, a la classe política que des de fa molts anys beneeix aquesta situació.
Sobre la gratuïtat d’anar a Igualada només et puc dir que espero que duri, que a Igualada jo hi vaig molt sovint :-).
I és d’agrair que apuntis el veritable problema de fons: tots els partits polítics deuen diners a laCaixa, i saben que si fan bondat laCaixa de tant en tant els perdona el crèdit, i laCaixa és l’accionista principal de les concessionàries d’autopistes. David, tenim mala peça al taler!
Sarrianenc,
Una reflexió molt raonable, sí senyor. Però el procés per arribar a una Catalunya independent estic convençut que es farà per mètodes 100% democràtics, i que si algun dia Catalunya prescindeix dels actuals peatges fiscals i polítics espanyols serà només la conseqüència de la voluntat de més del 50% dels vots dels catalans expressada a les urnes. Això sí, si no canvien les coses possiblement el referèndum d’autodeterminació s’haurà de convocar al marge de l’actual normativa espanyola, perquè les lleis espanyoles no contemplen aquesta possibilitat. Però molts pensem que el dret d’autodeterminació d’un poble està per sobre de la normativa legal de la seva metròpoli.
Jordi,
T’agraeixo el comentari que, com no podria ser d’altra manera, està en línia amb el teu pensament polític, tot i que coincideixo amb tu quan parles del descarat i tradicional favoritisme governamental cap a les concessionàries d’autopistes.
Anònim,
Encara que els comentaris anònims no els acostumo a contestar avui faré una excepció. La resposta a la seva pregunta és ben senzilla: exercia la meva llibertat de circular per allà on decideixo fer-ho. És una mania que tinc.
He de dir que fa anys que conduint jo no pago autopista. No vull pagar i ho faig de forma perfectament legal: em jugo el físic per la nacional. I de fet hi vaig agafar tant de gust que em farà certa anyorança veure algun dia acabada la variant de Vallirana i el tunel de L'Ordal.
Anant al tema, darrerament ha saltat la noticia que l'executiu central es planteja imposar un peatge a la xarxa d'autovies nacionals. Penso racionalment que és una bona solució, servirà per sufragar les despeses de manteniment i que les pagui qui realment les desgasta. Però, penso també: "mal de muchos, consuelo de tontos".
Percola,
Gràcies, i entenc la teva opció. Jo faig exactament el contrari: si puc triar, sempre per autopista. No em vull jugar el físic.
m'agrada la teva resposta a en David. ja ens entenem.
Jo recolzo totalment la campanya de no pagar peatges, per diversos motius:
Primer, perquè els peatges actualment no estan per finançar i mantenir les autopistes sinó que és una treta per enriquir unes empreses per interessos polítics (un dels directius d'Abertis és Salvador Alemany, assessor econòmic del govern de CIU).
Segon, perquè també estan per tornar favors a La Caixa, que és una de les principals accionistes d'Abertis i a qui els partits polítics concedeixen favors a canvi d'obtenir beneficis en les seves finances, com perdonar-los deutes milionaris per finançar el seu partit (actualment CIU deu més de 20 milions d'€ a La Caixa).
Tercer, perquè la N-II està en obres, és impracticable i molt perillosa. Tot això no s'ha mantingut així de casualitat, no siguem ingenus, sinó que ho han fet per obligar a la gent a anar per autopista i haver de pagar el peatge. Així el senyor Alemany i els de La Caixa obtenen beneficis de centenars de milions d'euros, que dissimulen dient que mantenen la autopista quan aquest manteniment és una part irrisòria en comparació als beneficis que obtenen.
Quart, perquè si els senyors d'Abertis van fer una mala inversió acceptant la concessió d'autopistes d'altres regions d'Espanya i tenen pèrdues, que n'assumeixin les consequències com qualsevol empresa i no facin continuar pagant als qui ja han pagat prou. Evidentment, si qualsevol empresa té pèrdues el govern no s'hi fica, però en aquest cas no és "qualsevol empresa", sinó que és una empresa que interessa al govern perquè li permet compensar favors, i ens toca a nosaltres pagar-los.
Cinquè, perquè l'estat ha construit autovies gratuites com a alternativa a la majoria d'autopistes de l'estat, mentre que a Catalunya, on paguem més impostos que la majoria, no en tenim. La única alternativa es la N-II.
Hi ha qui dirà que això no depèn del govern català sinó de l'espanyol, però no ens enganyem. El tràfic de favors està a tots els nivells, i tant el PSC com el PPC també tenen deutes milionaris amb la caixa, i també faran el que sigui per tenir-la contenta. Com aquets son respectivament filials del PSOE i el PP, el tema dels favors i deutes amb La Caixa també es trasllada a nivell del govern espanyol. I això es tradueix en allargar les concessions a les autopistes catalanes, que son les uniques rendibles perquè som els únics que no tenim alternativa a la autopista de pagament. L'important aqui és unica i exclusivament que Abertis i La Caixa no perdin diners.
Jo soc partidari dels peatges. Les autopistes s'han de pagar d'una manera o una altra i crec que és just que les pagui qui les fa servir. Però com això representa un estalvi per l'estat, s'hauria de traduir en una reducció dels impostos, cosa que no passa. Paguem més impostos que tothom i rebem menys inversions que ningú. I si a sobre he de pagar-li la autopista a una empresa que obté concessions per interessos polítics al més pur estil de la màfia, que obté uns beneficis desorbitats (més de 100 milions d'€ en el primer trimestre d'aquet any, només contant les autopistes de Catalunya), doncs no em dona la gana.
Si els peatges fossin justos, servissin per mantenir la autopista i em suposés haver de pagar menys impostos, els pagaria. Però quan res de tot això passa i l'unic objectiu és que el govern vol enriquir els seus amigots, el que tothom hauria de fer és plantar-se i no pagar més.
Abertis no és una pobre empresa que l'unic que fa és cobrar una concessió. Abertis és una empresa enmerdada amb el govern, que els polítics fan servir per col•locar els seus amiguets en carrecs importants i otorgar-los sous milionaris i aprofitar la seva posició per obtenir favoritismes i enriquir-se a costa dels ciutadans.
Un apunt més: que es formin cues no és cosa dels qui no paguen, sinó dels qui no deixen passar, ja sigui perquè prenen les dades amb lentitut o perquè no obren les barreres. No girem les coses.
El que han de fer els cobradors és apuntar-te la matricula i deixar-te passar. I això no retrassa el trànsit. Si els empleats perden el temps i et retenen, és problema seu, no nostre.
A qui li molesti que es formin cues, que demani als cobradors que no es retrassin més del compte. Perquè quan jo no pago, no soc jo el que es queda allà parat, és el cobrador que no em deixa sortir.
I recordem que, per llei, ens han de deixar sortir. Els qui estan incomplint son ells, no nosaltres.
Clidice,
I tant que ens entenem! A buen entendedor...
Marc D,
Content de tornar-te a veure per aquí. Respecte el teu exhaustiu primer apunt dir-te que, excepte la primera frase, el comparteixo fil per randa. Jo no ho sabria explicar millor.
Sobre el segon apunt t’admeto que també és una bona manera d’enfocar-ho. Però si això ha de durar gaire jo proposaria que a la sortida de l’autopista hi hagués un pas reservat en exclusiva als que volen passar de franc, i d’aquesta manera no molestarien els que en ús també de la seva llibertat opten per pagar el peatge.
Sala-i-Martin també ens ho explica http://bit.ly/ItOqD9
Si, l'article ja el vaig llegir. En Sala i Martin acostuma a dir coses que trobo molt encertades però crec que té un problema en alguns aspectes i és que tot ho diu a nivell teòric. Per ell estat i empresa privada son dues coses diferents perquè, en teoria i sobre el paper, és així. Però a la pràctica no ho és.
Fara cosa d'un any vam estar sopant amb un diputat del parlament que em va dir literalment: a Espanya la unica manera d'acabar formant part de la direcció d'una gran empresa és tenir "enxufes" polítics. O el que és el mateix, tots els directius de les grans empreses son allà perquè els ha colocat el govern. I tots sabem que el govern no coloca els més competents ni els més hàbils sinó els seus amiguets i familiars i, evidentment, a canvi d'una comissió.
No crec que haguem de donar les gràcies a Abertis per haver-nos fet les autopistes, perquè és una empresa controlada politicament i aquets polítics van aprofitar la situació per autoadjudicar-se a la seva pròpia empresa la construcció i concessió de les autopistes. No han fet més que agafar una situació d'injusticia que ells mateixos han permès i perpetuar-la per treure'n profit personal.
Llavors, què hem de fer? contra l'estat no podem anar, perquè s'han blindat de tal manera que qualsevol reacció contra ell és il·legal i comporta multes o la presó. Però les empreses privades controlades per l'estat ja és diferent, perquè en aquest aspecte la legislació és la mateixa per Abertis que per el bar de la cantonada. I aqui és on podem anar en contra seva sense que hi puguin fer res i deixar-los veure que ja estem farts que ens robin per totes bandes.
Perquè siguem sincers, maniferstar-se no serveix per res. Jo vaig anar a la manifestació per l'estatut que es va fer a Barcelona, la més multitudinaria que he vist mai i de què va servir? de res. Si ens manifestem per que arreglin la N-II de què servira? de res. No ens faran ni cas. Si anem a Madrid a exigir una xarxa viària decent, qui ens escoltarà? ningu. Ara bé, quan els toques els diners, la cosa canvia, i el fet que legalment no hi puguin fer res els treu de polleguera. Els obligarà a prendre mesures que o bé ens afavoriran als ciutadans o bé els deixaran en evidència a ells i potser obrirà els ulls a unes quantes persones més sobre com de podrides estan les coses.
Així que no pagar a Abertis no és anar en contra de la gent equivocada perquè, i ho repetiré mil cops si cal, la empresa per molt privada que sigui està controlada pels polítics, que son els culpables de la situació que ens ocupa. I no pagar és fer que els polítics vegin perillar una manera que tenen de compensar favors i guanyar diners, és una manera "no il·legal" d'atacar el govern d'una manera que realment els faci mal i que amb una mica de sort els obligui moure's.
Marc,
Molt interessant tot això que expliques i que en bona part comparteixo.
I també estic d’acord amb tu que en Sala i Martin té molt clara tota la teoria però de vegades se li nota que la pràctica diària del món empresarial no la coneix.
Publica un comentari a l'entrada