.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 17 d’abril del 2012

Crisi sistèmica de la monarquia espanyola

Amb tot això de la cacera reial de l’elefant a Botswana m’adono que, a mesura que passen els dies, molta gent està començant a fer el ridícul. Començant per alguns independentistes catalans que, juntament amb l’extrema dreta i l’extrema esquerra espanyoles, demanen que el rei abdiqui, com donant a entendre que el seu successor serà més procliu als interessos d’aquests col·lectius. I no, tots sabem que no ho serà, això suposant que aquesta tronada institució espanyola encara existeixi quan toqui fer el traspàs de poders entre pare i fill. I permeteu-me un petit incís. Quan penso en això de monopolitzar en una mateixa família el càrrec de cap d’estat no puc evitar que em vinguin al cap els casos de Síria, Corea del Nord, Cuba, Marroc, etc. Perquè a veure, siguem sincers, quina diferència hi ha?

El pecat original de la monarquia espanyola és que la va instaurar l’anterior cap d’estat, Francisco Franco. Aquell home tenia una obsessió pel futur del país quan ell no hi fos, i la verbalitzava sovint amb aquella afirmació que deia lo dejo todo atado y bien atado. Abans de morir va deixar establert qui seria el seu successor, pensant-se que a la seva mort, amb el seu pupil com a cap d’estat, tot seguiria més o menys igual. Aviat la seva percepció es va demostrar errònia, però el pecat original que dèiem abans no va quedar esborrat amb l’adveniment de la democràcia que ens diuen que tenim. Hi ha qui diu que, aprovant la constitució, de retruc s’aprovava també aquella polèmica decisió franquista sobre la seva successió. Al meu entendre no és així. Ens agradi o no tenim un cap d’estat amb reminiscències franquistes que mai ha estat revalidat en referèndum. Un personatge políticament evolucionat, sí, però nomenat per Franco l’any 1969 després d’haver jurat solemnement els Principios Fundamentales del Movimiento. No em consta que posteriorment jurés la vigent Constitución Española; i si ho va fer encara pitjor, perquè d’això alguns en diuen perjuri.

Ara l’han enxampat caçant elefants a Botswana perquè va caure i es va trencar el fèmur. I què? Si la caiguda l’hagués tingut caçant perdius a Càceres quina diferència hi hauria? Per què ens mostrem tan susceptibles amb la mort d’un elefant a Botswana i no amb la mort d’una perdiu a Càceres? És potser per la mida de l’animal? És una qüestió geogràfica? Se’ns han obert els ulls de cop? Ara recordo el seu missatge televisat de Nadal de fa quatre mesos demanant exemplaritat als seus súbdits i no puc evitar que se m’escapi el riure. Però no faré més sang, avui no parlaré de la seva vida privada poc exemplar, ni del gendre que té problemes judicials, ni del nét ferit de bala, ni de la filla que diu que no sap què signa. Segueixo pensant que tot plegat ve d’aquella decisió franquista presa l’any 1969. De aquellos polvos vienen estos lodos. Després els aparells de propaganda ens han venut la modélica transición política española i tota la pesca, però allò va ser un engany a la ciutadania i ara en paguem les conseqüències.

I per cert, els que sempre diuen que ells no són monàrquics però sí que es defineixen com a “joancarlistes” ara estan molt però que molt calladets, eh!!

10 comentaris:

Daniel Vidal ha dit...

Miquel,

El que comento aquí és als efectes d'"animar" 'el tema'.
Abans de res, bon post.
L'error (de la caçera, de tot plegat) és manifest.
Les reminiscències franquistes, també, però són comuns en molts d'aquells que van vivir la época (amb certes responsabilitats). No és excusa, cert, però és un fet.
La monarquia és injusta i, per definició, poc democràtica (en el sentit igualitari del monarca). Ben dissenyada, però, té una utilitat inqüestionable. El fet d'haver vist i estar per sobre de polítics i presidents estrangers (que van i venen), hauria de ser molt útil. Això sí, sempre que qui ocupi el lloc "valgui la pena" (i de nou un risc). La teoria, però, diu que es prepararà bé. I tot entenent i compartint moltes de les raons de fons que orienten la postura contra-monàrquica, només una reflexió personal (de fet, mig íntima): quan pertanys a una minoria que vol ser "aplastada" per una majoria (cosa que dubto que canvii en moolt de temps), vols dir que no interesa que hi hagi un "contrapoder" (limitat, però de cert prestigi i 'autoritas') per definició "poc populista" (no li cal) que "possi seny" en els "instints naturals" que tenen alguns?

Clidice ha dit...

La veritat és que el que faci el rei dels espanyols hauríem de tendir a no fer-ne gaire cabal, ja s'ho faran ells amb el qui els mana que prou pena passem nosaltres. Això en un món ideal, oi?

Clidice ha dit...

Interessant l'article del senyor Anasagasti: Un rey amortizado

Anònim ha dit...

PER MI ES PITJOR LA SEVA IMPLICACIO EN ALS "AFERS" IRGANDARIN, COM ARA HA SORTIT A LA LLUM,QUE LA CAÇERA,ESCLAR QUE ELS BORBONS ESTAVAN ACOSTUMATS ,AL TRACTE "AMABLE" DE LA PRENSA,QUE HA SILENÇIAT UN MUNT DE MERDA I AMORALTATS,ELS ALBERTOS EL MARIO CONDE....COLON DE CARVAJAL..
JUGANT AMB BARCELONA

Jordi ha dit...

Això de la caça és que em recorda "la escopeta nacional".

Per mi és el mateix la pobre perdiu que l'elefant. Hi ha molts caçadors per aquí i que cacés a la península podria estar dins d'aquesta normalitat però pagar milers d'euros per matar una especie (protegida?) emblemàtica, a milers de km de distància crea els problemes.

I la monarquia és un problema dels espanyols, el que vull és que ens deixin a la nostra. Tot i així per a totes les nacions els desitjaria una república o qualsevol tipus de govern escollit per la gent

Unknown ha dit...

Hi ha tot això

El Periodista digital
Arturo Pérez Reverte: "Me gustaría cazar a quienes cazan elefantes"


El Confidencial
La Monarquía española desciende a los infiernos
Historia de cómo la Corona ha entrado en barrena José Antonio Zarzalejos (15/04/2012)

La Voz libre
Corinna zu Sayn-Wittgenstein: escaladora social, cazadora real
La Prensa da un titón de orejas al Rey


El País
Carta de un elefante al Rey


La prensa francesa se ceba con el Rey
http://ecodiario.eleconomista.es/politica/noticias/3896910/04/12/La-prensa-francesa-se-ceba-con-el-Rey.html

Para la prensa británica, España simplemente NO EXISTE… o poca cosa
La BBC http://www.bbc.co.uk/news/world-europe-17730857


Aquesta és la darrera nota que he consultat sobre la catàstrofe

Fuera caretas en Zarzuela: los culpables del hundimiento . JESÚS CACHO (16-04-2012)

http://www.vozpopuli.com/blogs/720-fuera-caretas-en-zarzuela-los-culpables-del-hundimiento

Veurem com continua, perquè sembla que no s'acabarà aviat... ni massa bé....

____________

Sarrianenc ha dit...

Quina diferència hi ha entre Cuba, Corea de Nord, Marroc i Síria amb Regne Unit, Holanda, Noruega, Suècia i Dinamarca? Vols dir que no hi ha algun argument demagògic en el teu escrit?

Miquel Saumell ha dit...

Daniel,
Deixa’m dir-te el primer lloc que agraeixo especialment que animis "el cotarro". Però sobre el tema de fons només et puc dir que tot i que puc compartir en part la teva visió, els arguments de tipus pràctic i fins i tot economicistes per justificar la monarquia no em compensen la manca de democràcia que hi ha al darrere d’aquesta institució. És a dir, jo sóc més "pro-demòcrata" que "contra- monàrquic", fins i tot en el cas (que evidentment està per demostrar) que una presidència de la república sortís més cara que una monarquia. Dit això, a mi el que veritablement m’interessa és el futur del meu país, Catalunya.

Clidice,
No m’esperava pas cap altra resposta d’una conspícua política republicana amb responsabilitats governamentals com tu. I l’article del senyor Anasagasti un "10", com molts dels que escriu.

Oliva,
Si la cacera de l’elefant almenys ha servit perquè gent que fins ara es retenia a partir d’aquest afer opini sense por, benvingut sigui.

Jordi,
Repeteixo, jo no veig diferencia entre caçar conills i caçar elefants. Sobre el cost de l’excursió no hi entraré perquè ens han dit -i prefereixo creure-m’ho- que no ens ha costat diners. Si s’ho paga ell de la seva butxaca, res a dir. I sobre com s’han d’organitzar els espanyols quan nosaltres ja no hi siguem, siguem respectuosos i deixem que s’organitzin com millor els convingui.

Sani,
Gràcies pels enllaços, com sempre les teves intervencions estan molt ben documentades.

Sarrianenc,
Fas dues preguntes i te les contesto en el mateix ordre.
1/ Respecte al monopoli familiar del càrrec de cap d’estat d’un país, cap ni una.
2/ Sí, ho reconec, sovint no me’n puc estar d’incloure una mica de demagògia. La perfecció no existeix.

Daniel Vidal ha dit...

Miquel,

Compartim interessos, no ho dubtis. I justament per això el que passi a la monarquia espanyola és important.

Ara la monarquia, tot i el seu simbolisme i "naturalesa incorrecte", crec (o vull creure) que té un punt d'imparcialitat i de contrapoder en temes que siguin molt populistes.

I lamentablement, l'esperit contra-català és moooolt popular (i com és que això no millora?). D'aquí que cregui que, amb l'actual configuració d'estat, donat el nostre caràcter minoritari i el sentiment que en parlava, anem amb compte amb una república (que reconec com a molt més justa i democràtica).

Miquel Saumell ha dit...

Daniel,
Potser sí. Al contrari del que passa amb les matemàtiques, és evident que en política dos i dos no sumen necessàriament quatre.