Aquesta és una frase que, no per molt repetida, en la majoria dels casos no deixa de ser falsa. Ho sento, no he tingut temps no acostuma a ser res més que una fórmula de cortesia. De temps en tenim tots i, a més a més, encara que de vegades pugui semblar el contrari, tots tenim exactament el mateix: seixanta minuts cada hora, vint-i-quatre hores cada dia, set dies cada setmana, dotze mesos cada any. Dir que no es té temps només és una fórmula educada per, evitant ser més concret, sortir del pas en determinades circumstàncies.
Una veritat que, per a segons qui, pot arribar a ser incòmoda. Si ho dubteu, podeu fer una prova. En comptes de fer referència a la manca de temps tan socialment estesa, proveu de dir-ho amb una fórmula que s’acosti més a la realitat: mira, ho sento, no ho he fet, no ho he llegit, no hi he anat... perquè tenia altres prioritats. I és que, en la majoria dels casos, quan algú et diu que, per manca de temps, no ha pogut llegir un llibre o no ha pogut anar a veure determinada exposició que tu li vas recomanar, el motiu no és la manca de temps sinó la lliure elecció de les prioritats personals del teu interlocutor. I de prioritats cadascú té les seves, i no necessariament són coincidents. I encara diria més, és bo que sigui així. El gregarisme i el pensament únic acostumen a ser signes preocupants de manca de maduresa i/o de societats amb importants dèficits democràtics.
Ets amb un grup de persones i surt a la conversa un tema que has tractat recentment al blog. Ho comentes i sovint has d’escoltar del teu interlocutor aquella fórmula de cortesia que dèiem abans: ho sento, no he tingut temps de llegir el teu blog. De tant en tant m’ho diuen però, amb tota franquesa, no hi dono cap importància. Potser em començaria a preocupar el dia que els meus lectors em diguessin obertament que han deixat de llegir-me perquè el que escric no els acaba de fer el pes. Però sigui com sigui, normalment aquesta mena de situacions preferim despatxar-les amb la clàssica formula de cortesia que diu ho sento, no he tingut temps.
Una veritat que, per a segons qui, pot arribar a ser incòmoda. Si ho dubteu, podeu fer una prova. En comptes de fer referència a la manca de temps tan socialment estesa, proveu de dir-ho amb una fórmula que s’acosti més a la realitat: mira, ho sento, no ho he fet, no ho he llegit, no hi he anat... perquè tenia altres prioritats. I és que, en la majoria dels casos, quan algú et diu que, per manca de temps, no ha pogut llegir un llibre o no ha pogut anar a veure determinada exposició que tu li vas recomanar, el motiu no és la manca de temps sinó la lliure elecció de les prioritats personals del teu interlocutor. I de prioritats cadascú té les seves, i no necessariament són coincidents. I encara diria més, és bo que sigui així. El gregarisme i el pensament únic acostumen a ser signes preocupants de manca de maduresa i/o de societats amb importants dèficits democràtics.
Ets amb un grup de persones i surt a la conversa un tema que has tractat recentment al blog. Ho comentes i sovint has d’escoltar del teu interlocutor aquella fórmula de cortesia que dèiem abans: ho sento, no he tingut temps de llegir el teu blog. De tant en tant m’ho diuen però, amb tota franquesa, no hi dono cap importància. Potser em començaria a preocupar el dia que els meus lectors em diguessin obertament que han deixat de llegir-me perquè el que escric no els acaba de fer el pes. Però sigui com sigui, normalment aquesta mena de situacions preferim despatxar-les amb la clàssica formula de cortesia que diu ho sento, no he tingut temps.
7 comentaris:
Algunes vegades es diu per no ofendre, però és que amb algú com vostè, mestre, és molt difícil, que poseu el llistó molt alt ^^
(Montserrat en fase Guadiana :D)
Molt cert, són eufemismes acceptats socialment, i que tots fem servir algunes vegades. Per mi en general el "no tinc temps" significa realment m'agradaria fer-ho, però he de triar i les meves prioritat i ara mateix trio fer tal o qual...".
Per mi el problema ve quan la gent ho utilitza com a substitut per "no em ve gens de gust; ni avui, ni mai"; aquí és quan l'eufemisme es converteix en mentida. I porta problemes... En fi, l'assertivitat és una assignatura que molta gent té pendent :)
M'ha agradat el teu apunt. Hi estic molt d'acord. A vegades em comenten també: No sé com tens tant temps per fer.... el que sigui...
Tothom tenim el mateix temps, com dius, és questió de gestionar-lo i prioritzar el que més et convingui. Com també, llegir els blocs, llegim i comentem les coses que ens criden l'atenció i en agraden més, no?
No és qüestió de temps, és qüestió d'afinitats.
jo penso que una avantatge dels blogs, la més gran potser, és que tot el que fa referència a ells és totalement lliure. no calen excuses de cap mena.
ara bé, aquesta excusa, baratíssima, del 'no-tinc-temps' fa molt més mal en altres circumstancies de la vida, precisament per les raons que tu dones.
Clidice,
No em queda massa clar si la fase Guadiana vol dir que estàs desapareixent o és que ja comences a treure el cap per incorporar-te a la feina amb aquella alegria... ;-)
Rosalita,
Tot i que el títol de l’article buscava una mica la sana provocació de la clientela, em sembla que en les conclusions anem bastant d'acord.
Marta,
Gràcies, i evidentment no tothom treu el mateix suc al temps.
Kika,
Exacte, el millor avantatge de portar un blog és que no hi ha més normes que les que tu lliurament t'imposes.
Un blog es una eina de llibertat, llibertat d'expressió i de lectura.
Agafo el teu blog igual que el meu, de tant en tant.
M'agrada el teu blog encara que el cos de lletra que utilitzes es molt petit i incòmode.
Una abraçada
Bon dia Jordi,
Si en comptes de tenir un ordinador “poma” tinguessis una màquina com la meva, del montón, veuries que amb la combinació de dues tecles pots ampliar i disminuir la mida de la lletra tant com vulguis. De fet, ara mateix comparo la mida de la lletra d’el radar amb la del jo crec i et guanyo per golejada ;-)
Publica un comentari a l'entrada