.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 23 d’octubre del 2012

Euskadi, recuperació de la normalitat democràtica

Si a Euskadi una cosa ha quedat clara amb les eleccions de diumenge és que el discurs de la por orquestrat pels dos grans partits espanyols ha funcionat, sí, però no amb els efectes que ells buscaven sinó en el sentit diametralment oposat a les pretensions dels seus promotors. A Euskadi hi ha hagut un parèntesi anòmal de tres anys, però aquest període no ha servit per canviar la voluntat política dels bascos sinó per reafirmar-la. Durant l’última legislatura Euskadi ha estat anòmalament governada pels dos partits perdedors de les eleccions de fa tres anys: un, el PSOE, des del govern, i l’altre, el PP, donant-li suport parlamentari. Pels desmemoriats potser cal recordar algunes coses. Una, que fa tres anys, igual que diumenge passat i igual que en TOTES les eleccions nacionals que s’han fet fins ara a Euskadi, el partit guanyador va tornar a ser el PNV. Dos, que els dos partits que ara deixen la governació basca són els mateixos que van promoure políticament i judicialment que el partit que aquest diumenge ha quedat en segon lloc, Bildu, fa tres anys no es pogués presentar a les eleccions. Van fer trampa. Una trampa legal si es vol, però tot plegat va ser una operació política dubtosament democràtica. I tres, i encara que només sigui per dir-ho de passada, que CiU va donar un vergonyant suport parlamentari a aquella trampa, votant favorablement la Ley de Partidos. No consta que hagin demanat disculpes. El que és evident és que sense aquella llei el PSOE -amb el suport del PP- no hagués pogut governar Euskadi. Per tant, després de més de tres anys d’anormalitat democràtica, el PNV, clar guanyador de les eleccions de diumenge, recuperarà el govern basc. És el retorn a la normalitat democràtica.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

Són ben estranyes les associacions que s'acaben fent. A redós del que dius de CiU, avui llegia un comentari d'algú d'ICV (bé, avui i fa una pila de dies), carregant contra les retallades de CiU i la Independència. De la mateixa manera que Bildu, de ben segur, no estima gaire CiU, l'apropiació que n'ha fet Mas del procés sobiranista (que sí, però no, i justament tot el contrari #aiqueprendremmal), això pot dur-nos justament a perdre'l. Bildu no en parla gaire d'això de la sobirania i aquí, amb una esquerra atomitzada, la major part de la qual (PSOEc i ICV) associa el procés cap a la independència com a cosa dels ciuers, pot ser que l'emoció que hi estem posant l'esquerra independentista es desfaci com un suflé en les urnes. Perquè si, CiU guanyarà, però segons com guanyi la independència ja ens la podem pintar a l'oli.

Disculpa la digressió i aprofito per felicitar els bascos perquè, per fi, han pogut votar tots.

Galderich ha dit...

Al País Basc hi ha hagut una cosa que és el d'ETA que ha distorsionat qualsevol normalitat.

Aquestes eleccions són les de la normalitat més absoluta, sense més, perquè ho és tot! Aquí, per exemple, els que són espanyolistes no s'oposen a un refrèndum de la independència (fora comptats casos) de manera radical com si succeeix al País Basc.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Una digressió interessant, i si CiU més endavant té la temptació d'aigualir el vi independentista molts esperem que ERC no permetrà que això passi ;-)
Per això és imprescindible que CiU obtingui un bon resultat però sense arribar a la majoria absoluta.

Galderich,
A Euskadi hi ha un fet diferencial: l'assumpte fiscal el tenen resolt, molt ben resolt, i això tapa moltes boques teòricament independentistes.

José Maria,
Muito obrigado, mas o meu conhecimento de Português não é suficiente para seguir o seu blog.