A la premsa no tot val, i no s’hauria d’oblidar mai l’exigència ètica de dir sempre la veritat. Com a periodista vostè ens ha demostrat, repetidament, que està molt acostumat a fer trampa i a dir i a escriure mentides en el diari espanyol de capital italià que dirigeix, així com en altres mitjans de comunicació ideològicament afins. El poder i la influència social de la premsa és important, i tant en règims dictatorials com en una democràcia és bo que ho sigui. Però un dels principis bàsics del negoci de la premsa és que sempre s’hauria de dir la veritat. Vostè això no ho té en compte i barreja alegrament informacions, falsedats i opinions. Estic convençut que vostè es pensa que tothom el tem, i segurament molta gent el tem. Però molta gent no vol dir tothom. Alguns no el temen ni es deixen impressionar per les astracanades periodístiques que es permet la gosadia de vomitar amb una certa regularitat i, darrerament, dia sí i dia també. Vostè aquests dies segurament vendrà més diaris que de costum, però professionalment s’anirà enfonsant en el fang del descrèdit professional més vergonyós.
Gens cordialment,
Miquel Saumell
Gens cordialment,
Miquel Saumell
3 comentaris:
Tothom ho sap i és profecia que hi ha un abans i un després de Twitter, una eina que ha trencat el quart poder en miques i des d'on les mentides que abans trigaven dècades a desemmascarar-se ara es propaguen, es contradiuen, s'emmascaren i es desemmascaren en qüestió de minuts. Encara que sembli desinformació, és (in)formació. El públic ha desenvolupat un escepticisme olímpic. Que arribi a altres capes socials, que ara no empren aquestes eines, només és qüestió de temps, minuts? En Pedro J. és poderós i té una piscina il·legal a Mallorca, però s'ha fet petit, molt petitet.
És una perna però molts medis de comunicació no estan al servei de comunicar sinó de manipular.
Clidice,
Totalment d'acord, jo era un gran escèptic de twitter i ara penso que és una de les eines més efectives de la xarxa... fins que en surti una altre de millor.
Dit això, si l'objectiu de Don Pedro José era augmentar les vendes a Catalunya... segur que aquests dies ho està aconseguint amb escreix. Al capdavall, l'objectiu últim d'un diari, com el de qualsevol empresa, és fer guanyar diners als seus accionistes.
Jordi,
Com que l’objectivitat absoluta no existeix aquí cadascú escombra cap a casa seva, i més en època electoral. Alguns ho fan amb més gràcia que altres, però és evident que, amb aquesta campanya, El Mundo traspassa tots els límits ètics. Dit això i tot i la meva discrepància amb la seva línia editorial, deixa’m dir també que, al meu entendre, El Mundo és el millor diari de l’estat espanyol o, per ser més precisos, el menys dolent.
Publica un comentari a l'entrada