Les Illes Falkland i Catalunya

Es miri com es miri les semblances entre les Illes Falkland i Catalunya son nul·les. Però mentre a Catalunya encara estem discutint si són galgos o podencos, a les Illes Falkland ja han celebrat el seu referèndum. Com no podria ser d’altra manera, en el referèndum de les Illes Falkland només han votat els ciutadans directament afectats, és a dir, els que hi viuen. No han votat els que viuen a Londres, i això que són els que paguen la festa, ni els que viuen a Buenos Aires, que pretenen substituir els britànics. En aquest sentit, s’ha aplicat la lògica i el sentit comú. Després ha guanyat l’opció que ha guanyat, però abans de votar el sentit del vot era secundari. I és que primer s’havia de decidir qui podia votar, i això ho tenien clar. És la gran diferència que ens separa de les Illes Falkland, ja que a Catalunya ni tan sols hi ha acord sobre qui tindria dret de vot en un referèndum d’autodeterminació. Els espanyols volen que quan es decideixi el futur de Catalunya tingui el mateix dret de vot una senyora de Santa Cruz de Tenerife que una senyor de Santa Coloma de Farners. I ja es veu que per aquest camí no anem enlloc. ¿Algú pot defensar amb arguments politics mínimament sòlids que si un dia els canaris volen ser independents els lleidatans també han de tenir dret a dir-hi la seva? Parlo evidentment d’arguments polítics, que al capdavall estem davant d’un problema polític.