Fa gràcia veure amb quina lleugeresa de vegades uns i altres (venedors, compradors i intermediaris) utilitzem el concepte preu de mercat aplicat a qualsevol producte o servei, normalment per intentar comprar o vendre millor. Però no sempre el preu de mercat és un terme fàcil de definir. Per explicar-ho amb més facilitat posaré un parell d’exemples, ben diferents un de l’altre.
Exemple 1. Hi ha mercats, el mercat internacional de determinades matèries primes, per exemple, que no tenen uns preus prefixats. El mercat oscil·la contínuament d’acord amb l’oferta, la demanda i els negocis que es van tancant. Imagina’t que tu ets l’intermediari. El venedor et fa una oferta a 10. Busques un client i et diu que te’n pot pagar 9. Passes la contraoferta al venedor i et contesta que a 9,50 tancaria el tracte. Tornes a parlar amb el potencial comprador i et diu que ni un ni l’altre, que intentis matar-ho a 9,25 i no se’n parli més. I o es tanca a aquest preu o es perd el negoci. Si es tanca a 9,25, aquest i no cap altre és el preu de mercat... fins que es tanqui un altre negoci a un preu diferent.
Exemple 2. Res a veure entre aquesta manera de comerciar i quan vas a El Corte Inglés a comprar unes setrilleres. Te’n demanen 10 i com que el preu és fix aquest és el preu de mercat. Només pots decidir comprar-les o no comprar-les. O buscar-ne unes de més barates en una altra botiga dels voltants. També pots esperar-te a les rebaixes. Però no hi ha res a discutir ni en temporada normal ni en temporada de rebaixes.
Comprar a preu fix exclou qualsevol negociació i resulta més fàcil que si el preu de l’operació s’ha de discutir abans, però també és molt més avorrit que comprar després de negociar el preu que en vols pagar. En un cas i en l’altre, però, el preu de mercat és el preu real que acabes pagant per aquell producte o servei. La diferència és que només en el primer exemple el comprador també col·labora directament a l’hora de fixar el preu de mercat.
Exemple 1. Hi ha mercats, el mercat internacional de determinades matèries primes, per exemple, que no tenen uns preus prefixats. El mercat oscil·la contínuament d’acord amb l’oferta, la demanda i els negocis que es van tancant. Imagina’t que tu ets l’intermediari. El venedor et fa una oferta a 10. Busques un client i et diu que te’n pot pagar 9. Passes la contraoferta al venedor i et contesta que a 9,50 tancaria el tracte. Tornes a parlar amb el potencial comprador i et diu que ni un ni l’altre, que intentis matar-ho a 9,25 i no se’n parli més. I o es tanca a aquest preu o es perd el negoci. Si es tanca a 9,25, aquest i no cap altre és el preu de mercat... fins que es tanqui un altre negoci a un preu diferent.
Exemple 2. Res a veure entre aquesta manera de comerciar i quan vas a El Corte Inglés a comprar unes setrilleres. Te’n demanen 10 i com que el preu és fix aquest és el preu de mercat. Només pots decidir comprar-les o no comprar-les. O buscar-ne unes de més barates en una altra botiga dels voltants. També pots esperar-te a les rebaixes. Però no hi ha res a discutir ni en temporada normal ni en temporada de rebaixes.
Comprar a preu fix exclou qualsevol negociació i resulta més fàcil que si el preu de l’operació s’ha de discutir abans, però també és molt més avorrit que comprar després de negociar el preu que en vols pagar. En un cas i en l’altre, però, el preu de mercat és el preu real que acabes pagant per aquell producte o servei. La diferència és que només en el primer exemple el comprador també col·labora directament a l’hora de fixar el preu de mercat.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada