.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 25 de març de 2013

És tot una comèdia

Aquests dies alguns ens volen fer creure que hi ha una mica de llum al final del túnel de les desavinences entre Catalunya i Espanya, i ens asseguren que el govern espanyol té ara unes ganes sinceres de diàleg. Fins i tot hi ha qui dóna per fet que els d’Esquerra, que per a alguns representa que són els dolents de la pel·lícula catalana, acabaran fent un lleig al president Mas i el deixaran penjat, obligant-lo a reconduir tot el procés en clau constitucional mitjançant un pacte amb els partits d’obediència espanyola. Tot indica, però, que aquí es barregen interessadament desitjos amb realitats.

Duran i Lleida lidera aquest trist paperot que tant agrada a Madrid així com als membres dels círculos barcelonins. Sense oblidar el Grupo Godó, és clar. Ens asseguren que les coses estan canviant, que els ministres De Guindos i Montoro en realitat són uns bons jans, que Espanya ens mira amb més bons ulls que abans, que el projecte de pacte fiscal, que ja va néixer mort, ara torna a ser possible, i que si naps i que si cols. Tot a canvi que ens oblidem de la consulta, en un xantatge polític i moral del tot impresentable.

Siguem realistes, aquest suposat canvi de tarannà del govern espanyol només és un miratge. La realitat és que a canvi d’unes vagues millores financeres sense concretar només pretenen que ens oblidem del referèndum, la celebració del qual ja té el suport del vuitanta per cent del Parlament. Siguem realistes, a Madrid no preocupa la situació d’extrema feblesa financera de la Generalitat sinó la possibilitat que els catalans acabin marxant, i faran el que sigui per tal d’impedir-ho, potser oblidant que les independències no es demanen sinó que es proclamen.

Aquí seguim marejant la perdiu mentre els escocesos ja tenen a punt el text de la pregunta i la data del referèndum. Aquí alguns dels nostres polítics segueixen fent uns paperots que només provoquen vergonya aliena entre molts catalans, i el somriure sorneguer dels que des de Madrid encara porten la batuta del negoci català. Al meu entendre de solució definitiva per a Catalunya només n’hi ha una, i aquesta passa per establir un canvi de dependències, de Madrid a Brussel·les. Prèvia votació democràtica en referèndum, faltaria més. Altres plantejaments només serveixen per fer volar coloms mentre anem allargant la nostra agonia.

3 comentaris:

Jordi ha dit...

Només volen guanyar temps per anar acabant amb Catalunya des del punt de vista econòmic i especialment, cultural.

marta (volar de nit) ha dit...

Totalment d'acord.

Miquel Saumell ha dit...

Jordi i Marta,
Gràcies!