.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 18 de març de 2013

Fiasco vaticanista

Una vegada més hem vist com els grans experts vaticanistes, tots sense excepció, han quedat perfectament retratats amb les seves equivocades previsions sobre el nom del nou papa. Quina manera de fer el ridícul! Fer previsions té els seus riscos, i si en dubteu pregunteu per exemple a qualsevol economista o meteoròleg sobre què passarà demà relacionat amb la seva professió. Pujarà la borsa? Nevarà a la Cerdanya? A pesar de les moltes pistes que es puguin tenir endevinar el futur sempre és arriscat, entre altres raons perquè el factor sorpresa acostuma a desmuntar la millor previsió. I sense oblidar que moltes vegades endevinar el futur no va gaire més enllà d’allò que es coneix com si l’encerto l’endevino.

En el recent fiasco vaticanista s'hi han d’incloure tertulians i periodistes en general, corresponsals i enviats especials al Vaticà, suposats grans especialistes en el tema i fins i tot algun cardenal elector que abans de tancar-se per votar tampoc es va poder estar de dir-hi la seva, ni que fos amb insinuacions fetes en petit comitè. Tant senzill que hauria sigut per a tots ells mantenir-se en silenci durant uns quants dies! Però es veu que amb les febleses de la condició humana no hi ha excepcions i tothom reivindica el dret de preveure el futur i, per tant, el dret d'equivocar-se. Són tantes les tertúlies i els articles de fons que des de l’anunci de la renúncia de Benet XVI aquests suposats experts voldrien que desapareguessin dels arxius!

Dit això, quan ja sabem que el nom del nou papa no té res a veure amb les saberudes previsions que dèiem abans, els vaticanistes es permeten ara la gosadia de tornar a especular sobre què farà i com actuarà el nou papa. I és clar, si ara ens els tornéssim a creure la culpa potser ja no seria tota d’ells sinó, en part, nostra. Recomano, per tant, anar traient conclusions no a partir de les especulacions dels suposats experts sinó de les realitats que s’aniran produint a partir d’ara. El dret a equivocar-nos el podem exercir igualment sense la necessitat de tenir al costat un suposat expert que ens ajudi amb unes previsions equivocades.

3 comentaris:

Clidice ha dit...

L'únic que m'ha fet rumiar tot aquest assumpte és en el fet que el Vaticà, que és una plaça, és un estat. I nosaltres no. Per la resta, que comenci a passar-hi la Merkel a fer una ullada a la cosa financera. Justin Bieber, Francesc I ... el primer no trafica amb armes, oi?

Jordi ha dit...

És com tot, per a tots els temes surten un munt d'especialistes que omplen tertúlies i espasis als medis de comunicació. La qüestió és fer titulars i omplir independentment de la qualitat. Ja fa un temps que vaig sentir un periodista dels d'abans dient que el bon fer s'acabava a la seva professió doncs cada vegada hi havia més gent sense experiència i que només es quedaven amb la part superficial per omplir.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Ui ui ui! Però no sé si el Vaticà pertany a l'UE. Vols dir que és territori Merkel?

Jordi,
Això de les tertúlies només té una solució: defugir-les, sempre que no siguin les pròpies, és clar, que a mi m’agrada molt tertuliejar ;-)