Repassant la premsa

Faig una mirada ràpida a la premsa. Duran Lleida sembla que vagi en contra de la seva pròpia coalició política. Sobre el projecte de país ja no dissimula la seva plena coincidència amb populares i ciudadanos. Potser a la coalició que governa Catalunya ha arribat el moment de contractar un bon psicòleg de guàrdia per gestionar tot aquest enrenou. Maduro proclama que ha guanyat les eleccions veneçolanes però el seu contrincant Caprile no ho veu clar i diu que s’ha de fer un recompte dels vots. Amb uns resultats tan ajustats sembla una demanda més que raonable. Rajoy ha regalat al Papa una samarreta de la roja. Hem de suposar que ho ha fet amb bona intenció, potser per promocionar la marca España. Cospedal banalitza tranquil·lament sobre el nazisme comparant-lo amb no sé què, i els seus encara l’aplaudeixen. Fastigós. Cada dia sembla més evident que el president Mas no sap on va, o que si ho sap no troba el camí. Sap greu, però els de Junqueras tampoc l’ajuden gaire, eh! En l’atemptat de Boston hi ha hagut tres morts i més de cent ferits, i els diaris de tot el món en van plens. Però a Bagdad, a Síria, etc., això passa gairebé cada dia i ja no surt enlloc. Siguem realistes, no tots els morts són iguals. Oriol Pujol ja ha fet el primer paseillo, i a la seva arribada al Palau de Justícia els funcionaris de la casa han aprofitat per fer-li una sonora escridassada. Estaria bé saber qui els ha donat permís per deixar la feina a mitja jornada per poder anar a rebre’l a la porta del jutjat. Més que res perquè aquests sous també els paguem nosaltres. Acabem amb una nota positiva: potser anticipant-se a futurs esdeveniments polítics, Espanya destina el ministre d’afers exteriors, García-Margallo, a vigilar de prop Catalunya. Tot un detall de sensibilitat política.