Sóc dels que encara confio en el lideratge de Mas per encapçalar l’actual procés polític català. Però també intento ser realista, i em pregunto què hauríem de fer si Mas finalment ens deixés penjats. Em pregunto si llavors als sobiranistes només els quedaria l’opció Junqueras. I em pregunto què haurien de fer els liberals que aposten per una Catalunya lliure però que no són d’Esquerra, que ni tan sols són d’esquerres. Em pregunto què haurien de fer els convençuts que l’economia de mercat és el sistema menys dolent per regular la nostra societat, amb tots els controls que calgui introduir-hi per tal d’evitar excessos i distorsions. Alguns tenim encara molt presents els disbarats que es van fer durant els governs tripartits.
Polítics sobiranistes, estudieu bé les vostres estratègies, no fos cas que us equivoquéssiu i per un excés d’afany de protagonisme ho engeguéssiu tot a rodar. L’independentisme és un moviment políticament transversal, amb partidaris de dretes i d’esquerres, i també d’aquells que s’autoanomenen apolítics. Perquè el procés tingui èxit es necessita el concurs de tots. Els que feu càlculs partidistes i només penseu en els vostres, seríeu els grans responsables del fracàs final que es pogués produir, i més d’un dirigent polític ni tan sols podria sortir al carrer sense córrer el risc de ser escridassat.
Ara s’està plantejant un referèndum d’autodeterminació. La pregunta ha de ser curta i clara, ha d’incloure la paraula independència o independent, i les respostes només poden ser dues: sí o no. Tot el que sigui apartar-se d’aquests principis bàsics està condemnat al fracàs més estrepitós. El tip de riure que es farien els guardians de les essències constitucionals espanyoles seria dels que fan història, i els catalans tindríem ben merescuda la befa que ens farien. Com a demòcrata convençut que sóc, si es demostra que els sobiranistes estem en minoria estic disposat a perdre el referèndum, però no estic gens disposat a que abans de celebrar-lo m’estafin els nostres. Tot té un límit.
Polítics sobiranistes, estudieu bé les vostres estratègies, no fos cas que us equivoquéssiu i per un excés d’afany de protagonisme ho engeguéssiu tot a rodar. L’independentisme és un moviment políticament transversal, amb partidaris de dretes i d’esquerres, i també d’aquells que s’autoanomenen apolítics. Perquè el procés tingui èxit es necessita el concurs de tots. Els que feu càlculs partidistes i només penseu en els vostres, seríeu els grans responsables del fracàs final que es pogués produir, i més d’un dirigent polític ni tan sols podria sortir al carrer sense córrer el risc de ser escridassat.
Ara s’està plantejant un referèndum d’autodeterminació. La pregunta ha de ser curta i clara, ha d’incloure la paraula independència o independent, i les respostes només poden ser dues: sí o no. Tot el que sigui apartar-se d’aquests principis bàsics està condemnat al fracàs més estrepitós. El tip de riure que es farien els guardians de les essències constitucionals espanyoles seria dels que fan història, i els catalans tindríem ben merescuda la befa que ens farien. Com a demòcrata convençut que sóc, si es demostra que els sobiranistes estem en minoria estic disposat a perdre el referèndum, però no estic gens disposat a que abans de celebrar-lo m’estafin els nostres. Tot té un límit.
2 comentaris:
doncs ja hem fracassat... apa, ja poden riure
pons007,
Et responc amb l'article que acabo de penjar: "Això és una estafa!" http://ves.cat/hJ1d
Publica un comentari a l'entrada