Inflat interessadament per determinats mitjans de comunicació, s’ha produït un rebombori mediàtic generat per un grup d’alemanys, i també algun espanyol, que s’han afegit al discurs de la por a una Catalunya independent. Així, mitjançant una declaració pública que porta per títol "Catalunya sense Europa? No!" (per cert, un títol que jo mateix signaria) avisen dels mals que, segons ells, patiran els catalans si Catalunya esdevé un estat independent. Deixant clara la meva discrepància amb el contingut catastrofista de la declaració, com que entra dintre dels límits de la llibertat d’expressió només puc reiterar el meu respecte. Tothom té dret a dir-hi la seva, i fins i tot a fer el ridícul.
Concreten els seus temors en el risc que es produeixin episodis d’inseguretat jurídica pel fet que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. Les especulacions són lliures, i parlo d’especulacions perquè, òbviament, no podem parlar de fets contrastats. Fets contrastats són, per posar exemples molt propers, els continus episodis d’inseguretat jurídica que es produeixen a l’estat espanyol. L’últim, deixar penjats els productors catalans de purins que, després d’haver-los garantit determinats ajuts públics, ara que ja han fet les inversions i estan endeutats fins a les orelles, els diuen allò tan conegut de donde dije Digo, digo Diego. Això sí que és inseguretat jurídica contrastada!
A Catalunya hi ha més de mil empreses alemanyes: grans, com la Seat, mitjanes i petites. Si van decidir instal·lar-se aquí és perquè van arribar a la conclusió que aquesta era una bona opció. Intueixo que la majoria dels propietaris i directius d’aquestes empreses no pensen el mateix que els signants de la declaració a la que abans feia referència. Encara que a alguns potser els agradaria, resulta difícil d’imaginar que aquestes empreses decidissin abaixar les persianes i marxar de Catalunya. Però com que empíricament això no es pot demostrar només podem apel·lar al sentit comú, de la mateixa manera que ningú amb un mínim de sentit comú pot dir que en una Catalunya independent es produirà la inseguretat jurídica que, sense cap base sòlida que ho sustenti, alguns s’obstinen en denunciar.
Concreten els seus temors en el risc que es produeixin episodis d’inseguretat jurídica pel fet que Catalunya esdevingui un nou estat d’Europa. Les especulacions són lliures, i parlo d’especulacions perquè, òbviament, no podem parlar de fets contrastats. Fets contrastats són, per posar exemples molt propers, els continus episodis d’inseguretat jurídica que es produeixen a l’estat espanyol. L’últim, deixar penjats els productors catalans de purins que, després d’haver-los garantit determinats ajuts públics, ara que ja han fet les inversions i estan endeutats fins a les orelles, els diuen allò tan conegut de donde dije Digo, digo Diego. Això sí que és inseguretat jurídica contrastada!
A Catalunya hi ha més de mil empreses alemanyes: grans, com la Seat, mitjanes i petites. Si van decidir instal·lar-se aquí és perquè van arribar a la conclusió que aquesta era una bona opció. Intueixo que la majoria dels propietaris i directius d’aquestes empreses no pensen el mateix que els signants de la declaració a la que abans feia referència. Encara que a alguns potser els agradaria, resulta difícil d’imaginar que aquestes empreses decidissin abaixar les persianes i marxar de Catalunya. Però com que empíricament això no es pot demostrar només podem apel·lar al sentit comú, de la mateixa manera que ningú amb un mínim de sentit comú pot dir que en una Catalunya independent es produirà la inseguretat jurídica que, sense cap base sòlida que ho sustenti, alguns s’obstinen en denunciar.
4 comentaris:
Basf va dir ràpidament que això era una opinió personal d'un dels seus directiu, que no deia res i que passes el que passes continuarien a Catalunya. També s'ha publicat que aquest grup, amb membres no alemanys, tenen relació amb el PP.
Bé, l'adscripció més que sospitosa d'aquests suposats empresaris alemanys als PP ja ho diu tot. Avui he llegit a Vilaweb una "carta a ..." feta per un alemany que els esmenava d'una manera força raonable.
Per cert, no contemples com a hipòtesi formar part de l'EFTA?
Jordi,
Amb el que es demostra que la BASF és més intel·ligent que alguns dels seus directius ;-)
Quant a les simpaties "peperas", res a dir, cadascú té les que té.
Clidice,
Et diria que les respostes d'alguns alemanys són més interessants que la declaració inicial en sí mateixa.
No excloc cap hipòtesi, és clar, però ara com ara no contemplo la possibilitat de no romandre a la UE. I fixa’t que dic “romandre”, no “entrar”. Una Catalunya independent no haurà de demanar entrar a la UE perquè ni n'haurà sortit ni l'hauran expulsat. Podem discutir, per tant, les condicions de la nostra permanència, no l'entrada.
Publica un comentari a l'entrada