Saber anglès

És evident que per anar pel món s’ha de saber anglès. Avui en dia, però, encara que no s’hagi de viatjar saber anglès és molt convenient, si més no te’l exigeixen a molts llocs encara que després potser no l’utilitzaràs gaire. De propostes per assolir l’objectiu d’una societat amb uns correctes coneixements d’anglès se n’han fet de tota mena, però la realitat és que van passant els anys i el nivell promig d’anglès dels catalans és, a dia d’avui, bastant lamentable. Tot i que hi ha cada dia més catalans amb uns coneixements d’anglès més que correctes, una gran majoria ni tan sols és capaç d’utilitzar correctament les fórmules educades yes, please i no, thanks.

No diria pas que jo sàpiga correctament l’anglès. Quan viatjo m’espavilo sense dificultats, el parlo malament però amb força fluïdesa, l’entenc bastant bé tot i que determinats accents em costen més que altres, i tot i que l’escric gairebé sense faltes d’ortografia no puc dir el mateix de la meva sintaxi, que és francament millorable. En descàrrec meu podria dir que el meu nivell d’anglès és més fruit de la pràctica d’anys que dels professors, els llibres i les classes formals. En definitiva, tot i que estic molt per sobre de la mitjana, sóc perfectament conscient que saber bé l’anglès representa bastant més que el meu nivell de coneixements.

Ara diuen que els estudiants catalans no obtindran el seu títol universitari sense acreditar uns determinats coneixements d’anglès. La idea sembla interessant però, a la pràctica, veurem en què es concreta. De moment només hi veig bones intencions, wishful thinking que diuen els anglesos, però sóc una mica escèptic sobre els resultats. I és que si molts professors de les universitats catalanes no poden acreditar uns coneixements d’anglès mitjanament acceptables, un pot concloure que difícilment se’n sortiran a l’hora d’exigir-lo als seus alumnes. Però tant de bo m’equivoqui.