.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 28 de març del 2014

Només ho entendran per la via dels fets consumats

(Foto: El Mundo)

Cap sorpresa amb la decisió del Tribunal Constitucional espanyol, cap ni una. La sorpresa hagués estat una sentència en sentit contrari. El fet és que dimarts Espanya va emetre una nova sentència contra Catalunya, i van... Quan dic Espanya vull dir, en aquest cas, els seus polititzats tribunals de justícia, i quan dic Catalunya em refereixo al Parlament, l’únic legítim representant del poble català. Però que no se’m mal interpreti, no tinc cap intenció d’interferir en els afers interns del país veí. Espanya pot dictaminar el que li vingui de gust, fins i tot com s’han d’alimentar els pingüins allà on n’hi hagin. Ara bé, que algú en faci cas ja és tota una altra història.

Què és Catalunya i què volen ser els catalans només ho decidirà qui ho pot decidir, és a dir, el poble català. Ningú més. S’admeti públicament o no, com que Espanya mai permetrà que Catalunya decideixi el seu futur de manera lliure i democràtica, arribarà el dia que Catalunya haurà de trencar amb la legalitat espanyola. Dono per descomptat que això es farà sense cap violència i de manera pulcrament democràtica. Quan dic que Espanya no ho permetrà mai vull dir que no ho permetrà una Espanya amb un govern popular o socialista, una Espanya amb un govern de majoria absoluta o de coalició, una Espanya monàrquica o republicana. Això és així i cal tenir-ho ben present.

Parlem clar i deixem-nos d’eufemismes, Catalunya haurà d’acabar trencant amb la legalitat espanyola. Ho haurà de fer perquè és l’únic camí que ens queda als catalans per decidir per nosaltres mateixos. Tot el que no sigui trencar amb la legalitat espanyola ens condemna a que altres continuïn decidint per nosaltres, ens aboca a continuar sent governats pels nostres actuals tutors. Políticament Catalunya s’ha fet gran, Catalunya ha deixat de ser menor d’edat i té tot el dret a sotmetre a les urnes la seva plena emancipació. El govern espanyol i els seus braços auxiliars (banca, justícia, exercit, església i altres poders fàctics) encara fan veure que no ho entenen. Només ho entendran per la via dels fets consumats.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

A més es pensen que per dir no, ja s'atura tot. Perquè els amos ho manen nosaltres a callar. Doncs serà que NO.

No em fa el pes això de dir que Catalunya és major d'edat. Crec que sempre ho ha estat, més que amb un noi jo compararia amb una persona tancada a casa que vol recuperar la llibertat. Perquè Espanya no és cap mare; ni marit/esposa. Se sent ama per la "gracia...".

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Gràcies, i tens raó, la "majoria d'edat" és una expressió manifestament millorable. Però espero que s'entengui el sentit que hi volia donar.