.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimarts, 4 de març del 2014

Votar com un autòmat

(Foto: ACN)

El grotesc incident de la setmana passada al Parlament, quan més de la meitat dels diputats del Partido Popular van votar a favor de la celebració de la consulta sobre el futur de Catalunya, és de suposar que sense saber què estaven votant, és un exemple molt didàctic per demostrar el defectuós funcionament de la nostra cambra legislativa i de com n’és de necessari modificar-ne el reglament. Evidentment podríem parlar també d’altres parlaments amb situacions similars a la que comentem, però avui toca fer autocrítica directa, és a dir, denunciar que al nostre Parlament es vota com un autòmat, quan el sentit comú ens diu que no hauria de ser així.

Equivocar-se és humà i tothom té dret a cometre un error de tant en tant. Però votar com un autòmat seguint les instruccions d’una mà que indica en quin sentit s’ha de votar és un acte mecànic ridícul que només posa sobre la taula les mancances del sistema. Per intentar resoldre-ho, la solució podria passar per prohibir a l’hemicicle les instruccions gestuals de vot, és a dir, per obligar a que els diputats anessin ben preparats al ple amb un guió detallat de l’ordre del dia, i havent discutit i fixat abans el sentit del seu vot. Alternativament, que només anessin a votar els caps dels grups polítics i que aquests exercissin un vot ponderat proporcional a la representació que tenen. Per què han d’anar a votar 135 diputats si els que decideixen el vot només són set?

Però hi ha una altra cosa: si es produeix una equivocació clara com sembla que va ser el cas que comentem, i una cosa així pot passar a qualsevol parlamentari, sorprèn que el reglament de la cambra no contempli aquesta possibilitat i permeti esmenar l’error. La conclusió és que tenim un Parlament excessivament encotillat, i potser aquí també hi podríem afegir determinades mancances de la persona que actualment el presideix. Però sigui com sigui, cal un canvi de normes que, per una banda, eviti situacions ridícules com la de la setmana passada i, per l’altra, es permeti rectificar el vot en determinades condicions prèviament consensuades pels grups polítics.

2 comentaris:

Jordi ha dit...

No té remei. Si prohibissin els gestos els veuríem a tots mirant el mòbil per rebre instruccions. Per tant poc es tenen com per necessitar que altres pensin per ells?

Miquel Saumell ha dit...

Jordi,
Sembla ser que sí.