.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimarts, 16 de setembre de 2014

Amenaces, xantatges, boicots

Fa deu dies, en el transcurs d’un sopar celebrat a Milà, Emilio Botín (epd) va declarar off the record a un grup de periodistes que Catalunya no seria independent mentre ell fos el president del Santander. Era només un avís a navegants adreçat als votants que més d’hora que tard decidirem el futur de Catalunya, o era una amenaça amb totes les de la llei? No ho sabrem mai, el protagonista ja no ens ho podrà explicar. A Escòcia, els unionistes, que de cara al referèndum del dia 18 van començar fent una campanya política educada, respectuosa i amb voluntat de seduir el votant, sembla que en els darrers dies de campanya la volen acabar a la espanyola, és a dir, introduint el discurs de la por, les amenaces generalitzades i els xantatges adreçats als partidaris de la independència o a aquells que encara no tenen fixada la seva postura.

Alguns, molt nerviosos veient que les coses no estan evolucionant com ells voldrien (les últimes enquestes que s’han fet públiques donen un empat tècnic), han començat a mostrar sense vergonya les seves misèries. Així, en el cas que en el referèndum de dijous guanyés el sí, els directius d’algunes institucions financeres escoceses han amenaçat de traslladar les seves seus socials fora d’Escòcia. Naturalment, això tindria com a conseqüència que els futurs impostos que es generessin no es pagarien a les autoritats fiscals del nou país. Directius de diverses multinacionals industrials i comercials amb seu a Escòcia s’han permès la lleugeresa d’amenaçar amb pujades de preus generalitzades dels seus productes, incloent el petroli d’Escòcia, si la voluntat majoritària dels escocesos, democràticament expressada a les urnes, no fos coincident amb la d’aquests personatges xantatgistes.

Xantatgistes, sí. Les coses s’han de dir pel seu nom, i d’aquestes actituds només en podem dir xantatge pur i dur. És d’esperar que els consumidors escocesos n’hagin pres bona nota i, siguin quins siguin els resultats de la votació de demà passat, actuaran en conseqüència. Al meu entendre els xantatgistes i les empreses que representen es mereixen un boicot en tota regla per part dels consumidors. Si la Caixa i/o el Sabadell fessin públiques amenaces de deslocalització d’aquesta naturalesa, la meva reacció seria deixar de ser-ne client ipso facto, al marge de quins fossin els resultats de la votació. Un proveïdor xantatgista no convé mai al consumidor perquè, quan t'han fet xantatge una vegada, ningú et pot garantir que no te’n tornaran a fer sempre que els convingui.

1 comentari:

Anònim ha dit...

El que està del tot clar és que el senyor Botín ja no és president del Santander.