Enquestes, votacions i respecte pels resultats

(Foto: The Telegraph)

Una enquesta només és una enquesta, i té el valor que té, és a dir, el valor que se li vulgui donar. Davant d’una enquesta el primer que s’ha de mirar és quin mitjà de comunicació la publica, si el mitjà és seriós o és una mena de TBO, quina tendència política defensa habitualment, quina empresa ha fet l’enquesta així com les dades tècniques del treball perquè, per exemple, és obvi que no és el mateix treure conclusions després d’enquestar cinquanta persones que després d’enquestar-ne cinc mil. I dit tot això, repeteixo, el valor d’una enquesta és el valor que se li vulgui donar. Jo gairebé sempre me les miro amb interès però, alhora, amb moltes reserves.

Ahir el diari britànic The Sunday Times va fer pública una enquesta en la que, per primera vegada, l’opció del “sí” defensada pel primer ministre escossés, Alex Salmond, era la guanyadora del referèndum sobre la independència d’Escòcia, amb el 51% dels vots. Els partidaris de l’opció Better Together, liderada pel primer ministre britànic, David Cameron, només assolien el 49% dels vots. I dic només perquè és la primera vegada que l’opció unionista apareix com a perdedora en una enquesta. La meva sensació és, però, que a Escòcia guanyarà el “no”, i tant de bo m’equivoqui.

Però siguin quins siguin els resultats del referèndum escossés del dia 18 de setembre, pels catalans partidaris de sotmetre també a una consulta democràtica el futur de Catalunya, la votació d’Escòcia té una gran virtut, que seria bo que s’acabés encomanant al govern espanyol: la votació es farà amb l’acord de la metròpoli de Londres. Ens agradaria que a Catalunya també es pogués votar sense l’oposició del govern espanyol. Però, amb acord o sense, diria que gairebé tothom té molt clar que, més d’hora que tard, els catalans decidirem democràticament a les urnes el futur del nostre país.

I sí, segons el diari britànic "The Queen is said to be ‘horrified’ at the prospect of a ‘yes’ vote", i és molt normal que sigui així. Però al Regne Unit són, per davant de tot, demòcrates, i tenen molt clar que el resultat de la votació, sigui quin sigui, serà democràticament respectat per totes les parts en conflicte, inclosa la seva cap d'estat. Estaria bé que el seu parent, el Rei d’Espanya, en prengués bona nota.