.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 5 de setembre del 2014

L’un potser és baixet però l’altre no toca de peus a terra

(Foto: El Punt Avui)

Ser baixet o molt alt només forma part de les característiques físiques de la persona i cadascú, dels seus pares, hereta les que hereta. Així, podem dir que Mas és més aviat baixet, però fins i tot això és relatiu, perquè depèn de amb qui el comparem. Per exemple, si el comparem amb Pujol el baixet és Pujol, i aquí no cal buscar-hi segones lectures polítiques ni fer segons quines interpretacions malicioses. Sánchez, el nou líder d’alguns socialistes espanyols és, sense cap mena de dubte, més alt que Mas; només cal veure’ls un al costat de l’altre i comparar. Evidentment, aquí em refereixo també, només, a la seva altura física, i no cal fer-hi tampoc lectures malicioses, que hi ha gent que és tremenda i de seguida vol buscar tres peus al gat.

Dimarts tots dos líders es van trobar a Barcelona, a petició expressa de Sánchez. El socialista volia vendre a Mas, tant sí com no, la moto del federalisme, una moto que a Espanya -Catalunya inclosa- no la defensa gairebé ningú. No ens enganyem, l’ADN dels espanyols ha sigut sempre tremendament centralista, i amb els anys s’ha vist que l’estat de les autonomies que els polítics es van inventar a la mort de Franco ha estat un greu error polític. A Espanya, el café para todos ha fracassat estrepitosament, i ara només cal buscar l’acord pel seu enterrament.

Alguns, pocs, sempre hem dit que aquella transició política tan alabada, sobretot pels continuistes del règim, es va tancar en fals. El temps ens ha anat donant la raó. L’invent de les autonomies que ara, en Sánchez i companyia, intenten rebatejar de federalisme, ha esdevingut una gran relliscada política que tenia i té un únic objectiu: intentar aigualir les justes reivindicacions de bascos i catalans. I ara, els populares, constatant que no se n’han sortit, intenten tornar al centralisme secular espanyol de sempre. Té tot el sentit, però quan els partits espanyols siguin capaços de posar-ho negre sobre blanc intueixo que nosaltres ja no hi serem perquè ens haurem constituït en una república independent. Aquest és, almenys, el desig de molts catalans.

4 comentaris:

Clidice ha dit...

El titular és impressionant. Em descobreixo.

Miquel Saumell ha dit...

Clidice,
Et dec un dinar ;-)

Oliva ha dit...

LA "TRANSI",PER MI FOU UN PASTALEIG INCOMESTIBLE...
I "EL GUAPITO" AMB TICS.POTSER BUSCATS A SUAREZ,UN RENOVADOR DE NYIGUI-NYOGI...MIRA QUE SON SUATS AQUEST DEL PSOE¡¡¡

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Estic convençut que la propera transició de Catalunya, d'autonomia espanyola a nació independent, es farà més bé que l'altra.