Als barris de les ciutats sorgeixen determinats col·lectius (associacions veïnals i plataformes ciutadanes de diversos tipus i amb tota mena d’objectius) que, quan arriben a la conclusió que una reivindicació veïnal que ells lideren és justa, tenen una certa tendència a donar per fet que la seva postura reivindicativa, allò que defensen amb tot el dret, ha de comptar, necessàriament, amb el suport i el vist-i-plau de la majoria dels veïns. Doncs bé, no sempre és així, és a dir, per més justa que sigui una reivindicació més o menys organitzada, aquesta no sempre gaudeix del suport generalitzat dels veïns, i no entraré ara en les causes d’aquesta aparent contradicció.
Procuro mantenir-me allunyat de les persones que sempre creuen saber-ho tot, i que pensen que tot allò que defensen pel barri, sense posar en dubte la seva bona fe, és el que haurien de defensar les persones que hi viuen. I aquí no faig distincions, això depèn del joc polític de majories i minories, i tant ho practica la dreta com l’esquerra. Així, davant de determinades reivindicacions veïnals, algunes del tot justificades, sempre hi ha qui pretén representar la sensibilitat general del barri, com donant a entendre que tothom ha de pensar el mateix, com reivindicant un pensament únic que a mi em produeix urticària mental.
Per tal d’entendre-ho millor hi podem posar un exemple. La representació de la sensibilitat urbanística i mediambiental dels veïns de Sarrià se la disputen ara mateix determinats col·lectius que, òbviament, mai s’han sotmès a unes eleccions democràtiques entre els veïns del barri. Així, la representativitat real d’aquests col·lectius no va més enllà de representar-se a sí mateixos. I, repeteixo, sense posar en dubte la seva bona fe. Ara mateix a Sarrià, alguns -l’autor d’aquestes notes també- estem defensant el Parc de l’Oreneta oposant-nos al projecte municipal de tirar endavant una permuta amb Núñez i Navarro que permetria construir uns habitatges allà on ara hi ha arbres.
Posats a definir la representació genuïna dels veïns de Sarrià, penso que aquesta només pot ser la que es deriva dels resultats electorals. Així, un partit polític amb un bon suport electoral és molt més representatiu dels veïns que qualsevol organització privada com pot ser, per exemple, una associació de veïns o una plataforma creada ad hoc per tirar endavant determinades reivindicacions, per justes que ens semblin. Però resulta que, a les eleccions municipals, en el nostre districte CiU va treure un de cada dos vots i el PP un de cada cinc, i aquests dos partits que conformen una còmoda majoria absoluta estan a favor de la permuta i en contra dels que, com jo, defensem l’estatus actual del parc. És per això que parlava abans d’una aparent contradicció.
Procuro mantenir-me allunyat de les persones que sempre creuen saber-ho tot, i que pensen que tot allò que defensen pel barri, sense posar en dubte la seva bona fe, és el que haurien de defensar les persones que hi viuen. I aquí no faig distincions, això depèn del joc polític de majories i minories, i tant ho practica la dreta com l’esquerra. Així, davant de determinades reivindicacions veïnals, algunes del tot justificades, sempre hi ha qui pretén representar la sensibilitat general del barri, com donant a entendre que tothom ha de pensar el mateix, com reivindicant un pensament únic que a mi em produeix urticària mental.
Per tal d’entendre-ho millor hi podem posar un exemple. La representació de la sensibilitat urbanística i mediambiental dels veïns de Sarrià se la disputen ara mateix determinats col·lectius que, òbviament, mai s’han sotmès a unes eleccions democràtiques entre els veïns del barri. Així, la representativitat real d’aquests col·lectius no va més enllà de representar-se a sí mateixos. I, repeteixo, sense posar en dubte la seva bona fe. Ara mateix a Sarrià, alguns -l’autor d’aquestes notes també- estem defensant el Parc de l’Oreneta oposant-nos al projecte municipal de tirar endavant una permuta amb Núñez i Navarro que permetria construir uns habitatges allà on ara hi ha arbres.
Posats a definir la representació genuïna dels veïns de Sarrià, penso que aquesta només pot ser la que es deriva dels resultats electorals. Així, un partit polític amb un bon suport electoral és molt més representatiu dels veïns que qualsevol organització privada com pot ser, per exemple, una associació de veïns o una plataforma creada ad hoc per tirar endavant determinades reivindicacions, per justes que ens semblin. Però resulta que, a les eleccions municipals, en el nostre districte CiU va treure un de cada dos vots i el PP un de cada cinc, i aquests dos partits que conformen una còmoda majoria absoluta estan a favor de la permuta i en contra dels que, com jo, defensem l’estatus actual del parc. És per això que parlava abans d’una aparent contradicció.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada