.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 3 de novembre del 2014

Estic a punt de declarar-me insubmís

(Dibuix: El País)

Els que em llegiu regularment ja sabeu que més aviat tinc pressa, i que trobo que no porta enlloc anar allargant sine die el procés cap a la independència de Catalunya. Segueixo pensant que el simulacre del 9 de Novembre ens el podríem perfectament estalviar. Hagués preferit que el president Mas hagués convocat eleccions autonòmiques com més aviat millor, i que els partits favorables a la independència de Catalunya les convertissin en eleccions plebiscitàries. Aquest era i segueix sent el meu full de ruta particular, i així ho he anat explicant aquí i allà.

De fet, no tenia gaire decidida la meva participació en el simulacre de diumenge que ve. Però els meus dubtes es van esvair divendres, quan vaig veure que el Consejo de Ministros d’Espanya havia decidit impugnar el nostre “procés de participació ciutadana” davant dels seus tribunals. Dels seus, sí, perquè com que a Espanya no hi ha separació de poders, el TC és una branca més del partit que governa, i tot queda a casa. Però ara ja tinc perfectament decidit que diumenge aniré a votar als Salesians de Sarrià, que és el lloc que m’han assignat.

Així que, Ministro Fernández, sàpigues que encara que ens ho prohibiu, diumenge em declararé insubmís i aniré a dipositar la meva papereta juntament amb els meus veïns, amics i familiars, alguns vinguts expressament de l’estranger. T’ho dic per si ens vols enviar per comprovar-ho els teus atrafegats empleats del CNI que tenen residència temporal a Capità Arenas cantonada Diagonal, baixant a l’esquerra, vorera de muntanya. Saps tan bé com jo que la majoria dels catalans ja no tenim por.

3 comentaris:

Galderich ha dit...

Hem de reconeixer que el govern de Rajoy és el gran aliat de la independència.

Tots els que, com tu, vam creure que aquesta costellada de cap de setmana ens la podíem estalviar i no vam veure per què en Mas dilatava les prebiscitàries -més enllà de raons electorals- i vam dir que no votaríem... Finalment ens ha convençut el govern.

Fixa't si ho fan malament que fins i tot l'Herrera ha fet marxa endarrera i diu que votarà! Això ni a Lourdes s'hagués aconseguit...

Clidice ha dit...

Si és que ja ho dic fa temps i els hauríem d'enviar algun detallet, un surtido cuetara i una ampolla de rondel verde, per quedar bé, amb els calés que ens estalvien en campanyes!

Miquel Saumell ha dit...

Galderich,
Del tàndem Herrera & Camats no te'n fiïs un pèl, que tal com els van les enquestes d'aquí a diumenge encara poden tornar a canviar d'opinió.
I dit això, segueixo sense entendre el sentit del vot "sí-no" perquè, als efectes pràctics, "una Catalunya estat però no independent" no vol dir res si abans Espanya no fa una oferta en ferm i per escrit davant d'un notari que sigui de fiar. I no ho farà.

Clidice,
Em sembla que sabent qui hi ha al darrere un Freixenet Carta Nevada els faria més el pes, i potser complementat amb un llibre editat per Planeta dedicat pel senyor Lara i una subscripció gratuïta a un diari català com, per exemple, La Razón.