.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dimecres, 15 d’octubre del 2014

Els dos errors de Mas

El d’avui ve a ser com un complement de l’article d’ahir, publicat abans de la compareixença de Mas al Palau de la Generalitat. Ahir el president va cometre dos errors que intueixo pocs s’esperaven.

El primer error de Mas. Insistir en que la consulta del 9N segueix endavant, quan ara ha quedat transformada en una simple enquesta de costellada simpàtica, del tipus Arenys de Munt, és a dir, sense més valor que el purament testimonial. Mas va assegurar que hi haurà locals, urnes i paperetes, sí, però aquests tres elements són del tot insuficients si pretenem que la comunitat internacional valori els resultats amb un mínim de seriositat. Aquí coincideixo amb el president Taradellas quan deia que en política es pot fer de tot menys el ridícul. Aquest és un luxe que ara mateix els catalans no ens podem permetre.

El segon error de Mas. Sabent que aquest acord no s’assolirà, va assegurar que només convocaria eleccions anticipades si hi hagués acord per fer una candidatura unitària dels partits que es declarin independentistes. Mas hauria d’haver explicat els seus arguments per posar una condició tan dràstica. No ho va fer. Em costa molt d’imaginar un simpatitzant jove de la CUP votant una llista compartida amb els convergents; francament, me l’imagino més quedant-se a casa o votant Podemos. Més clar encara, em costa molt d’imaginar-ne a mi mateix, que no milito ni he militat mai enlloc però que em considero un liberal sense adjectius, votant una llista compartida amb, posem per cas, els comunistes. Tinc el màxim respecte per a totes les idees polítiques, però cadascú a casa seva.

Encara tinc plena confiança en el president Mas, i espero que rectifiqui. Les complicades circumstàncies polítiques que ens anirem trobant aniran posant les coses al lloc que els correspon. És segur que tindrem eleccions anticipades, però no és el mateix que es convoquin per decisió del president Mas que per imposició dels partits de l’oposició. No sé si m’explico amb suficient claredat.

6 comentaris:

Carles P. ha dit...

Jo t'he llegit afirmar que segur que el 9N hauria consulta ¿parlava el teu cor o la informació que manejaves no és del tot fiable?

Jordi ha dit...

Si es fa llista única amb la finalitat de fer una DUI la gent no la votarà perquè hi ha dels altres? Jo mai no votaria CiU però si van amb aquesta finalitat si que ho faria. Si van separats potser que després vulguin mantenir les distàncies i acabar en no res.

Espero que se solucioni d'alguna manera. Haurien de tenir clar que és el que la gent demana.

Miquel Saumell ha dit...

Carles P,

1/ Com que escric bastant i a llocs diversos ara mateix no sé exactament a què et refereixes.

2/ En política no acostumo a deixar-me portar pel cor sinó només pel cervell, i tot i això m'acostumo a equivocar més del que m'agradaria ;-)

3/ Des del mateix moment que ara fa 10 mesos es va oficialitzar aquesta convocatòria vaig mostrar les meves reticències, i com exemple et facilito l'enllaç de l'article "Això és una estafa!" que vaig escriure el mateix dia de la convocatòria:

http://elradardesarria.blogspot.com/2013/12/aixo-es-una-estafa.html

Dit això, jo el 9N hi participaré, però hagués preferit que el president Mas ahir ens hagués anunciat la convocatòria d'eleccions anticipades i ens saltéssim aquest Arenys bis.

Jordi,
A mi encara ningú no m'ha explicat els avantatges de fer una llista unitària dels independentistes. Si les properes eleccions que convoqui Mas alguns partits les converteixen en plebiscitàries per tal de saber quants votants han optat per una llista independentista, només cal sumar els vots de les diferents opcions que hi hagin. Si hi hagués una llista unitària (que no hi serà) només ens estalviaríem de fer la suma final, però el total hauria de ser el mateix.

Oliva ha dit...

ESTIMAT;9N.PACTAT,TAMBE ERA UNA MICA COSTELLADA,SIGUEM FRANCS,I EL PIT I COLLONS,ES MOLT ENGRESCADOR,PERO CONSIDERAN QUE QUI MANA,ES LA CADELLADA DEL "39",VAL MES CARREGARNOS DE RAONS,I DESPERTAR EL RESPECTA DEL DE "FORA"...FER UNA MICA POR,I DESESTABILITZAR EL PIB.,POT SER MES EFECTIU QUE LES LLISTES UNITARIES. T

Clidice ha dit...

El que grinyola de l'assumpte, em temo, és el torsimany. Diguem que hi ha una -o moltes- realitat social i els nostres representants polítics proven de traduir-la. Malauradament, el que és més evident que mai, és la necessitat d'eleccions anticipades, perquè la traducció de la nostra societat al Parlament no és correcta. Sembla evident. Una altra cosa són les llistes conjuntes i els interessos, legítims, dels partits. Si l'interès és fer unes plebiscitàries, i els convergents i els eco-progres, no amaguen l'ou, ho trobaria bé. Però ja se sap com les gasten. Tinc molts dubtes, sobretot perquè veig els de CDC molt interessats en l'assumpte, i la generositat no només l'ha d'exercir un bàndol. O juguem tots, o estripem les cartes.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
Del 9N, tant en el format anterior (suspès pel TC) com en el més devaluat que Mas ens proposa ara, se'n trauran només conseqüències polítiques, exactament igual que de l'acte d'Arenys. Però tot i això, vist amb la perspectiva dels 5 anys transcorreguts, avui ningú treu importància a la consulta d'Arenys per tot el que va representar, i és d'esperar que el 9N també ajudarà. Al capdavall tot suma.

Clidice,
Desconeixia el significat de "torsimany", i potser sí que tens raó. En una cosa segur que coincidim tots, fins i tot els convergents (altra cosa és que ho admetin en veu alta): és urgent convocar eleccions sense més dilació. Dels eco-progres no te'n refiïs gens, que la seva clientela potencial és la que és. Del gruix dels convergents... no sé què dir-te, em sembla que ja han fet la travessia del desert però tampoc hi posaria la mà al foc. Dels unionistes -com a partit, altra cosa són les posicions individuals- no n'hem de dubtar, ells opten per seguir com fins ara, i no ho amaguen.
Resumint, jo encara vull confiar en Mas, perquè el que tinc clar és que no estic disposat a "estripar les cartes".