.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dimecres, 29 d’octubre de 2014

La por cal superar-la

Joshua Wong, un hongkonguès de 18 anys, és el líder de les protestes estudiantils que des de fa algunes setmanes tenen lloc a Hong-Kong. Els estudiants es manifesten en contra del plans del govern comunista de Pequin, que té la pretensió de controlar políticament l’excolònia britànica més enllà del que estableix el tractat signat fa tres dècades entre el Regne Unit i la Xina. Per no repetir-me, trobareu més detalls a l’article de La Veu de l’Anoia que m’han publicat recentment.

Acceptant les distàncies geogràfiques, polítiques i de tota mena existents entre Hong-Kong i Catalunya hi ha, però, una certa similitud entre la situació actual de Hong-Kong respecte la Xina i la de Catalunya respecte Espanya. Amb totes les matisacions que calguin, no deixen de ser dos territoris sotmesos que se senten maltractats per les seves respectives metròpolis. Els governants xinesos amenacen els hongkonguesos si no deixen de protestar, de la mateixa manera que els governants espanyols amenacen els catalans si no fan bondat. La seva bondat, és clar, que no necessàriament és la que ens convé a nosaltres.

Però quan un sap que té raó, i tant els estudiants hongkonguesos com la majoria dels catalans estem convençuts de tenir-la, no s’ha de tenir por de les amenaces i, si se’n té, la por cal superar-la. En aquest sentit Wong, l'estudiant que ha demostrat repetidament que no té por, va pronunciar una frase que ho resumeix tot: "La gent no hauria de tenir por del seu govern, sinó que és el govern qui hauria de tenir por de la seva gent".

2 comentaris:

Oliva ha dit...

DONCS JO COMENÇO A TENIR POR...TOT AQUEST MERDER,POT SER EL PRELUDI D' UNA GRAN PROVOCACIO,EN EL MES PUR ESTIL "FRANQUISTA"...SI PIQUEM I TENIM VIOLENCIA,ELS HI PODEM DONAR TOTS ELS TRUNFOS...TINC POR DE DONAR "CARNAZA" A LA BESTIA.

Miquel Saumell ha dit...

Oliva,
El sentiment de la por és molt humà però ara, precisament ara, penso que l'hem de deixar de banda. El camí és llarg, molt llarg, però tinc la sensació que estem guanyant, i aquest cop no s'ha de deixar escapar ;-)