(Foto: @Araeslhora)
Ahir al migdia vaig passar per la plaça de Catalunya de Barcelona i no hi vaig arribar a entrar perquè estava tan plena de gent que no em va venir de gust barrejar-me amb aquella aglomeració humana. Les multituds em produeixen tant respecte que sempre que puc intento evitar-les. I dic que hi vaig passar, i dic bé, perquè no hi vaig anar expressament sinó que em venia de pas, de tornada d’un acte relacionat amb la gastronomia que se havia celebrat una estona abans a la plaça de la Catedral. Però tenia interès en fer-hi una ullada. El fet és que s’havia publicitat una crida a omplir la plaça de Catalunya per exigir poder votar i reivindicar el dret dels catalans a la independència de Catalunya. Això darrer potser no es va dir tan explícitament per part de les persones que hi van prendre la paraula, però tothom ho va entendre: els crits de in! inde! independència! no deixaven cap dubte.
S’havia anunciat que durant l’acte les dues senyores que encapçalen les associacions cíviques convocants de la trobada (Òmnium Cultural i Assemblea Nacional Catalana) es posicionarien sobre el nou format rebaixat de la votació del 9N que havia proposat dimarts el president Mas. No hi van haver sorpreses. En els seus parlaments tant la senyora Casals com la senyora Forcadell van dir que hi donaven suport, però que aquest suport quedava condicionat a que en un termini de tres mesos a partir del 9N el president Mas havia de convocar eleccions. Es va parlar molt d'unitat però no es va mencionar cap vegada la llista única, com tampoc no es va utilitzar el mot plebiscitàries que tants utilitzen i que tanta urticària provoca en alguns. Sigui com sigui tothom entén quin és l’objectiu de les eleccions anticipades que es reclamen al president Mas, però no van aclarir què passarà si, arribat el moment (primers de l'any que ve), Mas no signa la convocatòria.
La simbologia de la trobada era força visible: gairebé tothom portava una camisa de color groc, i molts anaven ben equipats amb senyeres i estelades, diria que més estelades que senyeres. Tots? Doncs no, no tots anaven d’uniforme. Els polítics i altres vips que estaven situats en un lloc reservat i separat del poble, l'anomenada fila zero, no anaven de color groc. No anaven de groc ni els que van prendre la paraula (Calçada, Casals, Forcadell...) ni els polítics de tots colors presents a la plaça que no van parlar en públic. Casualitat? No ho crec pas. Simplement devien pensar el mateix que vaig pensar jo, que ahir portava una camisa de color de rosa. A alguns no ens agrada anar d’uniforme, tot i reconèixer la gran potència cromàtica d'una plaça de Catalunya i carrers dels voltants totalment tenyits de groc.
4 comentaris:
Els colors són importants per a identificar-ho tot i això ho saben des de C's -taronja- fins al PP -blau-. Malgrat tot jo crec que la fase uniformes per a assolir resultats estètics -Via catalana i V- l'hem de començar a abandonar perquè com molt bé dius als catalans no ens agrada els uniformes, ni els himnes ni les banderes malgrat que no ho sembli. El nostre punt anàrquic així ens ho mostra malgrat que ara toqui la simbologia que esperem que amb un Estat propi ja no calgui perquè té més un significat de reivindicació més que identidari. Em recorda una mica el Café d'en Rick's a Casablanca quan espontàniament es canta la Marsellesa.
Galderich,
Gràcies, les teves aportacions sempre les trobo interessants.
Precisament estic preparant unes notes sobre la simbologia i el merchandising del catalanisme, que dóna per molt: les samarretes i altres elements del vestuari "nostrat", el ruc català, els lemes que alguns s'enganxen al cotxe (l'ultim que he vist: "sóc català, passa res?"), la sardana, els castellers, l'himne i la bandera, l'estelada provisional (això espero, que ens en podem oblidar aviat), etc.
Però abans de publicar-ho haig de mirar de suavitzar-ho una mica, no fos cas que perdés algunes amistats fidels consumidores d'aquests signes d'identitat ;-)
El dia que aconseguim la independència retiraré amb honors l'estelada, la samarreta de córrer, la de la V, el mocador, etc. No m'agraden aquestes coses, només les uso en moments de lluita/reivindicació... I ara que penso, potser la meva estelada vermella haurà de tornar a sortir en el futur :)
Jordi,
Només es tracta de transformar Catalunya en un país normal, que ara no ho és. Això suposant que la majoria dels catalans que vagin a votar així ho decideixin.
Publica un comentari a l'entrada