.


...............*****"Que la prudència no ens faci traïdors"
(Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)*****

dilluns, 13 d’octubre de 2014

Si Franco aixequés el cap!

Ahir es va celebrar una manifestació unionista a Barcelona. S’hi van poder veure alguns líders del Partido Popular encapçalats per la senadora espanyola Sánchez-CamaRGA, Plataforma X Catalunya (el seu líder, un tal Hernando, presumia de manifestar-se al costat d’aquella senyora que va ser enregistrada al restaurant La Camarga mentre dinava amb la senadora mencionada abans), Ciudadanos, Societat Civil Catalana i altres personatges de tarannà polític més aviat tirant a ultra, és a dir, de companyia política poc recomanable. Parlo, evidentment, dels manifestants que tenien un protagonisme mediàtic, perquè també hi participava gent anònima que simplement reivindicava, amb el mateix dret que qualsevol altre ciutadà, una Catalunya lligada per sempre a Espanya. Amb prou feines van omplir la part central de la plaça Catalunya, i això que es van posar autocars gratuïts per portar a Barcelona manifestants d’altres indrets de Catalunya i de fora de Catalunya. Si ho comparem amb altres manifestacions de signe contrari, la d’ahir va ser un fracàs en tota regla.

El contrast el vaig trobar a El Poblenou del Delta, un poblet del Montsià que pertany administrativament a Amposta. Ahir, moltes de les seves cases es van pintar de groc. Literalment, tal com es mostra a la foto, però deixant a la vista una mica del color original i tradicional del poble, el blanc. L’acció no era fruit d’un sobtat canvi de gustos cromàtics de l’alcalde pedani o dels veïns del poble. Es volia deixar constància pública d’una acció reivindicativa que, amb l’ajut logístic de l’Assemblea Nacional Catalana i Òmnium Cultural, defensa la celebració d'una consulta sobiranista a Catalunya que des d’Espanya ens pretenen prohibir. Dissabte hi vaig ser i puc donar fe que les cases del poble eren blanques, i ahir, a mig matí, hi vaig tornar i les cases s’estaven pintant o ja s’havien pintat de groc.

Uns reivindiquen que des de l’estat se’ns prohibeixi votar perquè a ells ja els està bé la situació actual; de fet es temem que, quan anem a votar, ells perdran. Uns altres, molt descontents amb la situació actual de Catalunya, reivindiquem el dret a decidir democràticament el nostre futur col·lectiu. Són dos casos extrems, però el cas de El Poblenou del Delta em va cridar especialment l’atenció pel fet que, fins l’any 2003, aquest poble es deia Villafranco del Delta, en honor del dictador Franco. És a dir, mentre fins fa només onze anys el nom del poble honorava Franco, ahir els seus veïns reivindicaven el dret a decidir el futur col·lectiu dels catalans mitjançant l’eina més democràtica de totes: el vot lliure i secret. Si Franco aixequés el cap!