.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 23 de maig del 2016

El futbol també és política

(Foto: La Vanguardia)

De tant en tant convé recordar que els temps foscos de les colònies, els amos i els esclaus van passar a millor vida fa molts anys, i avui és una bona ocasió per recordar-ho un cop més. Així, després del lema que ha fet fortuna als estadis de futbol quan hi juga el Barça, el conegut Catalonia is not Spain (Catalunya no és Espanya), frase que, al meu entendre, reflecteix una evidència inqüestionable, a partir d’ara potser se n’haurà d’utilitzar un altre de més contundent que digui Catalonia does not belong to Spain (Catalunya no pertany a Espanya).

Si no fos per aquest malaltís sentit de la propietat que alguns —entre ells, la majoria dels que ens governen des de Madrid— tenen de Catalunya i els catalans, molts que ara són independentistes segurament no ho serien. Però cada dia són més els catalans que no estan disposats a continuar suportant aquesta actitud tan molesta i provocativa dels que es consideren els nostres amos, com si els catalans pertanyéssim a una categoria inferior. Són actituds colonials que han fet créixer molt l’independentisme.

Aquest malestar polític creixent apareix fins i tot en un partit de futbol. El Barça ha guanyat la Copa de Su Majestad el Rey de España però, al marge del resultat, el que també quedarà per a la història petita són les interferències antiesportives que han acompanyat el partit jugat ahir al vespre a Madrid. I, en aquest context, sembla ser que val tot, fins i tot fer el ridícul més estrepitós. La xiulada a l’himne del país amfitrió, una reacció que a alguns ens genera incomoditat, les banderes estelades i un pueril intent fallit de prohibir-les només reflecteixen una realitat, i és que el futbol també és política.

4 comentaris:

luis ha dit...

Miquel, el fútbol no hauria de ser política. L'esport i la política no haurien d'anar de la ma. Ni estelades, ni banderes espanyoles, ni res que tingui relació amb la política hauria d' entrar a qualsevol recinte esportiu. Així ens va!

Unknown ha dit...

Tot, absolutament tot, és política. Un senyor dit Aristòtil va deixar dit que l'home era un animal polític i tothom sap com n'era de savi l'antic grec. Hi ha d'haver llibertat d'expressió sempre i quan no es defensi una ideologia criminal com la feixista o la nazi.
Miquel, tot això m'ho fa dir en Luis.

Salutacions a tots dos.

Miquel Saumell ha dit...

Luis,
Ja t'ha contestat la Glòria, i coincideixo amb la seva apreciació.

Glòria,
Gràcies ;-)

luis ha dit...

No cal barrejar peres amb pomes. Soc un fanatic del fútbol i com a tal m'agrada que es parli del tema. Doncs no. La semana previa a la final casi es parlava més del tema esteladas que del que de veritat importava. Normal? No! Llibertat d'expressió si evidentment, pero l'esport no es política.