La setmana passada es fa fer públic que el rei espanyol i/o el seu govern —no queda clar de qui va partir la curiosa iniciativa— van castigar sense sopar els legítims representants dels partits nacionalistes bascos i catalans. O potser era un dinar, vés a saber, però l’hora de l’àpat vetat a nacionalistes catalans i bascos resulta irrellevant.
Aquesta gent és una mica estranya, i de proves ens en donen cada dia. Potser pensaven que, amagant els altres nacionalistes, és a dir, aquells que no són nacionalistes espanyols, el seu convidat, Barack Obama, president dels Estats Units, no s’assabentaria de la seva existència ni del problema polític que Espanya té plantejat.
Aquesta gent deu ignorar que Obama disposa d’uns excel·lents serveis diplomàtics i consulars per tenir-lo al corrent de tot. I de tot vol dir de tot, també del que passa a Catalunya i a Euskadi. Per cert, el consolat americà a Barcelona, un dels més antics del món, fa una cosa que no fa gairebé cap organisme públic espanyol a Barcelona: tuiteja amb tota normalitat en català.
És evident que els nacionalistes perifèrics no desapareixeran pel fet que se’ls castigui sense sopar, i això ho sap Obama i ho saben també els polítics nacionalistes espanyols. De fet, amb aquest episodi tan ridícul s’han obtingut uns efectes diametralment contraris als que es buscaven. Ara es parla més dels nacionalistes perifèrics que si no se’ls hagués vetat l’assistència a l’àpat, un àpat que, com no podria ser d’altra manera, també anava a càrrec de les nacions perifèriques peninsulars. És a dir, cornuts i pagar el beure, aquest és el nostre destí mentre no decidim emancipar-nos.
PS: Tot i que, finalment, per voluntat d’Obama, l’àpat oficial ha quedat anul·lat, aquests comentaris mantenen, però, la seva plena vigència.
Aquesta gent és una mica estranya, i de proves ens en donen cada dia. Potser pensaven que, amagant els altres nacionalistes, és a dir, aquells que no són nacionalistes espanyols, el seu convidat, Barack Obama, president dels Estats Units, no s’assabentaria de la seva existència ni del problema polític que Espanya té plantejat.
Aquesta gent deu ignorar que Obama disposa d’uns excel·lents serveis diplomàtics i consulars per tenir-lo al corrent de tot. I de tot vol dir de tot, també del que passa a Catalunya i a Euskadi. Per cert, el consolat americà a Barcelona, un dels més antics del món, fa una cosa que no fa gairebé cap organisme públic espanyol a Barcelona: tuiteja amb tota normalitat en català.
És evident que els nacionalistes perifèrics no desapareixeran pel fet que se’ls castigui sense sopar, i això ho sap Obama i ho saben també els polítics nacionalistes espanyols. De fet, amb aquest episodi tan ridícul s’han obtingut uns efectes diametralment contraris als que es buscaven. Ara es parla més dels nacionalistes perifèrics que si no se’ls hagués vetat l’assistència a l’àpat, un àpat que, com no podria ser d’altra manera, també anava a càrrec de les nacions perifèriques peninsulars. És a dir, cornuts i pagar el beure, aquest és el nostre destí mentre no decidim emancipar-nos.
PS: Tot i que, finalment, per voluntat d’Obama, l’àpat oficial ha quedat anul·lat, aquests comentaris mantenen, però, la seva plena vigència.
7 comentaris:
Miquel, de bon rotllo però com ho saps que el menjar anava a càrrec de les nacions perifèriques peninsulars? no ho pots saber. En definitiva no n´hi ha per tant. Pensant-ho bé, si no volem saber res de Madrid, que fem allà? en aquest sentit veig molt més coherent a la CUP.
Luis,
El teu comentari perd tot el sentit perquè t'oblides -interessadament?- del "també" que hi ha al davant. Tota la despesa pública d'Espanya -també els banquets d'estat- la paguem "també" els catalans (la part que ens toca).
Si només era la part que ens toca, llavors ho veig normal sempre i quan estiguéssim convidats. Amb això tens tota la raó. Ara jo crec que no n´hi ha per tant. Al cap i a la fi només era un sopar.
Com n'és de generós i candit en Luis quan diu "...només era un sopar". Bé, ell que faci el que li vingui bé amb els seus diners. Els meus prefereixo que es destinin a finalitats prioritàries.
Quant al coneixement que Obama té del tema català, ja fa una pila d'any, quan el president era Clinton, davant de la casa Blanca va saludar amablement a uns coneguts meus. Quan els va preguntar d'on venien i ells varen contestar "de Barcelona" va somriure amplament i va dir. "Ah, Catalonia!".
Doncs, ja està tot dit.
Gloria, no et preocupis el sopar ja el pago jo ara a canvi tu pagues les ambaixades, consells comarcals, etc. Després no et queixis si els teus diners no es destinen a finalitats prioritàries. Madrid ens roba si però la Generalitat també.
Glòria,
Tenir comentaristes tan rics con en Luis és un dels grans actius d'aquest blog ;-)
Luis,
Amb els meus diners fan el que volen. Quan donen a conèixer Catalunya fan molt bé perquè si no ho fa la Generalitat no ho farà ningú però em temo que això és que et molesta i que mai ens podríem entendre, ja veus.
Publica un comentari a l'entrada