Els extrems

Partint de la base que l'extrema dreta de caràcter feixista serien Bocs i companyia (alguns també hi inclouen, erròniament, AC), i que Podemos/Comuns/Cup i companyia serien l'extrema esquerra, moltes persones d'extrema esquerra sostenen que l'extrema dreta és socialment més nociva que l'extrema esquerra. És un mantra tan pesat com, alhora, gens sostingut amb arguments sòlids, però el van repetint a qui els vulgui escoltar. I alguns ciutadans fins i tot l'acaben comprant i els voten.

L'argument principal de les esquerres és que és així perquè ho diuen ells, i no va massa més enllà. La meva percepció, però, no és aquesta. Mesurat des d'una visió democràtica de la societat i en termes de llibertats individuals i col·lectives, dos conceptes poc amics dels dos extrems de la política, no negaré que determinades mesures defensades per l'extrema dreta siguin socialment molt nocives, però ho són en una mesura similar que algunes propostes defensades per l'extrema esquerra.

L'extrema esquerra s'atribueix el monopoli de la solidaritat, el respecte a la diversitat, la igualtat i les llibertats, i titlla l'extrema dreta de totalitària, xenòfoba, generadora d'odi i contrària a tota diversitat social. Això em deien no fa gaire. Parlem-ne, i fem-ho utilitzant els mateixos conceptes. Els països governats per l'extrema esquerra —posem per cas Corea del Nord, Cuba, Nicaragua, Veneçuela i alguns països de l'Europa de l'Est que després de la caiguda del Mur de Berlín encara no han fet els deures—, al meu entendre no gaudeixen de més solidaritat, igualtat, llibertats i respecte per la diversitat que en el món capitalista.

La meva conclusió és que tots els extrems són dolents, i que la perfecció no existeix enlloc, tampoc en la política. Tots els partits defensen coses que fan avergonyir les seves respectives militàncies. Cap partit pot estar satisfet de tot allò que defensa. Tots els partits defensen algunes mesures que són clarament antidemocràtiques, i com més extremistes són els partits més allunyades de la democràcia són algunes de les mesures que promouen. Quan anem a votar ho faríem amb més comoditat si ens tapéssim els ulls i el nas. Al capdavall, gairebé tothom acaba triant l'opció que considera menys dolenta, no pas la més bona, ja que aquesta no existeix.