.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

dilluns, 12 de juny del 2023

Desaparèixer amb els deures fets

Amb la ridícula collita electoral de les eleccions municipals del 28 de maig i l'anunci de no presentar-se a les eleccions estatals del 23 de juliol, podem donar per liquidat el partit de l'odi lingüístic anticatalà. S'ha dit poc, però, que els objectius fundacionals de Ciudadanos, lluny d'haver fracassat com podria semblar a primera vista, s'han anat imposant a tot arreu, sempre amb l'ajut inestimable de l'entramat polític, judicial, fiscal, parlamentari, monàrquic i policial de l'estat espanyol. La consigna era i és A por ellos!, tots contra el català, que és el mateix que dir tots contra Catalunya, ja que el català és LA llengua pròpia del país. Des de la fundació de Ciudadanos els seus dirigents han intentat inocular a tot arreu on han pogut el seu menysteniment per la llengua pròpia de Catalunya, puerilment dissimulat en forma d'una suposada defensa de la llengua del país veí. Han creat un greu conflicte artificial de convivència allà on no hi havia conflicte, i un cop ben adobat el camp de batalla passen els trastos de matar —utilitzo el llenguatge taurí, una manera simpàtica d'expressar-ho— als tres partits espanyols que s'estan fent càrrec del llegat ideològic de Ciudadanos. Tots sabem quins són aquests partits. Només cal observar com es van recol·locant políticament els que fins ara han actuat com a dirigents i càrrecs institucionals del partit. El penúltim cas conegut és el trànsit polític del diputat Nacho Martín Blanco cap al PP. Al final, quan s'acabi imposant el sentit comú i per la voluntat majoritària dels catalans Catalunya esdevingui un estat independent, de Ciudadanos només en quedarà una entradeta a la Wikipedia.