La importància d'un accent obert

Veient les primeres conseqüències pràctiques dels acords escrits i no escrits a Espanya entre el PP i Bocs (València i les Balears), cada dia queda més clar que un dels objectius prioritaris d'aquesta gent és carregar-se la llengua pròpia dels territoris que pretenen governar. Carregar-se el català és l'obsessió malaltissa d'aquests partits, els dirigents dels quals no semblen disposats a intentar buscar solució a un problema que té tota la pinta de ser més psicològic que lingüístic.

Que ho faci Bocs no ha de sorprendre, aquesta gent no enganya, i des del primer dia han dit que es carregarien la llengua pròpia de Catalunya, sempre amb la pobra excusa de protegir la llengua del país veí. Que el PP també entri en aquest joc pervers només demostra que aquest partit encara no ha entès la realitat lingüística d'aquest país, i a partir d'aquí és capaç del que sigui per tal d’assegurar-se uns quants despatxos i uns quants sous públics. Genteta.

Els dirigents del PP farien bé de donar una ullada a Extremadura, on Maria Guardiola ha deixat molt clar a Bocs que abans d'acceptar segons quines condicions prefereix anar a unes noves eleccions, tot i el risc que això comporta. A l'altra banda, els encarregats de les franquícies populares de València i de les Balears han tingut més pressa per tocar poder al preu que sigui.

I el preu que sigui passa per un detall no menor com és la supressió d'un accent obert, d'un simple accent. Així, des de la setmana passada i per voluntat expressa de la nova alcaldessa del PP, València (amb accent) torna a ser Valencia sense accent, com en temps del dictador Franco. La pèrdua d'aquest accent és una de les condicions de Bocs acceptades pel PP. S'ha renunciat a un accent important a canvi d'uns despatxos i uns sous públics.