.


"Que la prudència no ens faci traïdors" (Jordi Carbonell, 1924-2016, polític i filòleg)
"Error és que pensant que pots fer poc, no facis res" (Edmund Burke, 1729-1797, pensador polític britànic)
"Ningú gasta els diners dels altres amb la mateixa cura que gasta els seus propis" (Milton Friedman, 1912-2006, economista nord-americà, Premi Nobel d’Economia)
"Journalism isn’t just about the questions you ask, but the questions you don’t" (Alexandria Ocasio-Cortez, congressista nord-americana)
"Self-determination is a right, not a crime" (ANC)

divendres, 16 de juny del 2023

Ple de la llàgrima a Sarrià

 

(Foto: El Jardí)


Els ciutadans que hem seguit habitualment els Consells Plenaris del Districte de Sarrià-Sant Gervasi sabem que la foto de l'abraçada entre el regidor del districte Albert Batlle (Units) i el conseller portaveu i cap de l'oposició Pol Lliró (Junts) és significativa. Diu més del que pot semblar a primera vista.

Dimarts es va celebrar el Consell Plenari de comiat, una sessió de tràmit que només té un punt a l'ordre del dia: aprovar l'acta de l'última sessió ordinària. Alguns l'anomenen el ple de la llàgrima, ja que regidors, consellers i altres càrrecs de confiança s'acomiaden del càrrec que han ocupat durant uns quants anys.

Alguns consellers intueixen que repetiran a la legislatura vinent, però com que la seva continuïtat en el càrrec depèn d'una decisió arbitrària dels dirigents del seu partit, encara no ho saben del cert. Altres, en canvi, per culpa d'uns resultats electorals que no els han estat favorables, ja saben que no repetiran en el càrrec.

Durant aquesta legislatura el conseller Lliró ha fet bé la seva feina, i precisament per això les seves intervencions no sempre han agradat al regidor Batlle. Així, hem assistit a diverses picabaralles, i de vegades s'han acabat perdent els papers.

Alguns semblen oblidar que la tasca d'oposició del conseller Lliró inclou posar al descobert les misèries i els incompliments del govern representat pel regidor Batlle. La feina del regidor implica escoltar la crítica i respondre amb arguments sòlids. No sempre ha estat així.

Un exemple: insistir que l'augment de la inseguretat al districte és una falsa percepció ciutadana amb l'argument que les denúncies oficials diuen el contrari, és fer trampa. Si per voler denunciar un robatori la policia no et permet fer-ho fins al cap d'una setmana, molta gent opta per no denunciar. El fet delictiu hi és, però no figura a l'estadística.

Sigui com sigui, quan s'acaba el mandat toca oblidar-se de les misèries, i els polítics intenten acabar la legislatura fent les paus amb els seus adversaris. Potser després no aniran junts a jugar al pàdel com va suggerir algú, però almenys deixaran una imatge més amable al ciutadà que els ha estat pagant el sou.