El comunisme residual

Tant a Espanya com a Catalunya, els primers anys de la democràcia el comunisme oficial disposava d'una representació parlamentària sorprenentment alta. Però llavors encara no s'havia produït la caiguda del Mur de Berlín i la desfeta ideològica que tot allò va representar. En aquests últims anys el comunisme s'ha donat per liquidat moltes vegades, però sempre torna a ressorgir de les seves cendres. Això sí, cada vegada és una colla més petita, amb menys clientela electoral i, per tant, amb menys incidència a la societat.

A Espanya tenien aquelles majories absolutes de l'alcalde de Marinaleda, sempre amb el mocador palestí al coll i tot el que representa portar-lo. A Catalunya, l'alcalde Farrés també treia majories absolutes a Sabadell. Però no són casos comparables. El de Marinaleda jugava amb la gana de la gent, i quan un té gana i algú li promet que deixarà de tenir-ne, compra el discurs més estrafolari. El cas de Sabadell no tenia res a veure, Farrés era una excepció de la norma, i allà el votaven els comunistes, sí, però també els socialistes i els convergents els quals, en altres eleccions, votaven les llistes dels seus partits. A Sabadell es votava la persona i el mèrit era exclusivament de Farrés, tot i que el seu partit s'atribuïa indegudament aquelles majories com a pròpies. El fet és que desaparegut Farrés de l'escena política, a Sabadell els comunistes mai més han tornat a guanyar unes eleccions.

Amb els anys els comunistes han anat canviant de líders, han anat canviant de nom i han deixat de tornar crèdits bancaris sempre que els ha convingut. En cas de dubte, pregunteu als directius de laCaixa. Però amb un nom o amb un altre, els comunistes no s'acaben d'extingir mai. A Barcelona ciutat ignoro quin polític lidera formalment la representació d’aquesta ideologia, tot i que podríem dir que la seva representant oficiosa és Ada Colau; això sí, amb una marca pròpia per dissimular. Ara que Colau ha caigut en desgràcia, els pocs comunistes que encara queden hauran de buscar un altre referent mediàtic. No tindran dificultats en trobar-lo, hi ha persones pertanyents a aquest col·lectiu que no cauen mai del cavall.