Algú m’ha dit que de cara a demà no m’he mullat prou. Doncs bé, jo crec que sí que m’he mullat però em mullaré una mica més. No gaire més ja que avui és jornada de reflexió i no voldria pas incomplir la llei que prohibeix als mitjans de comunicació fer propaganda electoral. Encara que tampoc sé si aquesta llei contempla la casuística dels bogs com a mitjans de comunicació. Que ningú dubta que ho són.
La meva posició és més clara que l’aigua. De cara a les eleccions de demà a Euskadi i Galícia, jo voldria que acabés governant la llista més votada, fos la que fos. En altres paraules, m’agradaria que governessin els guanyadors de les eleccions. És això demanar massa? Crec que no ho és. Així com no m’agrada gens l’aliança de perdedors que governa Catalunya des de fa uns quants anys, tot i tenir una legitimitat que ningú els nega, tampoc m’agradaria que acabés passant una cosa similar en aquells territoris. Per tant, tal com jo ho veig, si a Galícia guanya el PP aquest partit hauria de formar govern, i si a Euskadi guanya el PNV el mateix, mitjançant els pactes que fossin necessaris per aconseguir majories parlamentàries. Estic convençut que en política no hi ha pactes impossibles.
Dit això, què penso que passarà? Passarà que, dissortadament, si PSOE i PP sumen, aquests partits pactaran per governar ells a Euskadi, encara que el PNV guanyi les eleccions. I a Galícia, si PSOE i BNG sumen tornaran a pactar, encara que el PP guanyi les eleccions. Són les conseqüències de les distorsions d’un sistema democràtic imperfecte que permet governar legalment als perdedors d’unes eleccions.
La meva posició és més clara que l’aigua. De cara a les eleccions de demà a Euskadi i Galícia, jo voldria que acabés governant la llista més votada, fos la que fos. En altres paraules, m’agradaria que governessin els guanyadors de les eleccions. És això demanar massa? Crec que no ho és. Així com no m’agrada gens l’aliança de perdedors que governa Catalunya des de fa uns quants anys, tot i tenir una legitimitat que ningú els nega, tampoc m’agradaria que acabés passant una cosa similar en aquells territoris. Per tant, tal com jo ho veig, si a Galícia guanya el PP aquest partit hauria de formar govern, i si a Euskadi guanya el PNV el mateix, mitjançant els pactes que fossin necessaris per aconseguir majories parlamentàries. Estic convençut que en política no hi ha pactes impossibles.
Dit això, què penso que passarà? Passarà que, dissortadament, si PSOE i PP sumen, aquests partits pactaran per governar ells a Euskadi, encara que el PNV guanyi les eleccions. I a Galícia, si PSOE i BNG sumen tornaran a pactar, encara que el PP guanyi les eleccions. Són les conseqüències de les distorsions d’un sistema democràtic imperfecte que permet governar legalment als perdedors d’unes eleccions.
7 comentaris:
Totalment d'acord. En principi, hauria de governar el qui obté més representants. Les coalicions tutti-frutti (per cert, paraula que hauria de formar part de la sèrie d'Arqueologia Contemporània) només haurien d'utilitzar-se en casos d'emergència. Si el PSOE i el BNG ja saben que volen governar plegats, com ho saben el PSC, ERC i IV, per què no es presenten en coalició, en comptes d'enganyar als seus electors amb mitges veritats?
David, això que fem tu i jo és wishful thinking. O potser derecho al pataleo. Però crec que aquestes coses s’han de dir. Almenys dient-les jo em quedo més tranquil. I si algun polític d’ofici ho llegeix veurà que encara hi ha algú que no es deixa entabanar per les seves ensarronades. Tot legal, això sí, però ens enreden de mala manera. I massa sovint acaben manant els que perden, una cosa que ja es veu que grinyola.
En què quedem, la llista més votada o la llista amb més escons? a Galícia i Euskadi coincideix que no hi ha canvi,però a Catalunya tenim diversos exemples d'incongruència en les files Convergents. Si l'argument és el de la "majoria", estarem d'acord que més majoria democràtica que el suport dels seus ciutadans no hi ha cap. Sense voler donar un repàs de sistemes polítics, de què ens serveix un sistema que que dóna repersentació a més de 2 partits si aquests que no són els dos partits no tenen opcions?? Si volem qeu els partits que guanyen les eleccions governin sense discussió, sense obligacions de pactar amb partits que no els interessen, busquem fórmules que afavoreixin encara més el bipartidisme. I si creiem que els sistemes proporcionals tenen quelcom de positiu, l'aritmètica mana... Dret a pataleo? Teniu tota la raó... però també tenen raó els que reclamen defensar els principis democràtics dels sistemes parlamentaris... O ningú recorda la bondat del FDP alemany per garantir un govern responsable?
Bon dia Andreu,
Em centro en Euskadi doncs a Galícia la cosa està més que clara amb un partit que assoleix majoria absoluta que no permet un nou pacte de perdedors. Però cal recordar que jo només parlava del què m'agradaria que passes, que pel que es va veient molt possiblement no és el que acabarà passant a Euskadi. Tenim el sistema que tenim però això no exclou que es pugui criticar, i és el que vaig fer. A Euskadi sembla ser que és passarà d'un govern nacionalista (basc) a un d'ultranacionalista (espanyol), amb uns socis que a Espanya estan a matar però que a Euskadi i a Catalunya tenen molt clar allò del "roja antes que rota". Res a dir, tot legal, però ho torno a repetir: no m'agraden els pactes de perdedors. Ja sé que tinc gustos estranys però mira, què vols que et digui, després d'unes eleccions m'agrada que governi qui les guanyi, i que qui les perdi passi a l'oposició. Crec que la meva posició és més que raonable.
Per cert, això que dius de la incongruència de CiU no ho acabo d'entendre tot i que ja veig que tu tens una simpatia més que especial per aquesta coalició (que, per cert, no va rebre el meu vot). Si no vaig errat a les darreres eleccions CiU va guanyar clarament en vots i escons. O no va ser així?
Va ser així, Miquel... però al 2003 i al 1999 el partit més votat va ser un altre i CiU va defensar l'argument de "que governa el que tingui més..." en aquell cas escons. Jo només demano un debat a fons sobre si l'argument del vot és inferior al d'escons i perquè. Perquè si critiquem que els petits s'ajuntin amb el segon partit per destronar el primer també critiquem el sistema de partits. Quant a pactes jo ja m'he manifestat obertament poc entusiasta vers el tripartit, perquè representa una forma de fer que no m'agrada. Sóc força pragmàtic, crec en els grans projectes de país i en molts temes la situació és millorable. Les meves preferències quant a pactes si vols te les dic en privat, no tinc cap problema i porto més de 3 anys defensant que seria la millor opció pel país lluny de la defensa d'unes sigles que no estic obligat a donar resposta perquè per sort de militant només ho sóc del Barça i dels Antics Alumnes.
Andreu,
Posar-me a analitzar ara les dades electorals de CiU del segle passat em ve una mica costa amunt. Deixem-ho, i més avui que toca parlar d'Euskadi. De totes maneres jo vaig per lliure, dic el què dic i no pretenc representar a ningú més que a mi mateix. Suposo que més o menys com tu. Avantatges de la no militància. I respecte el teu poc entusiasme pel tripartit és agradable veure que coincidim.
Publica un comentari a l'entrada