Aturats i economia submergida

La recomanació de les autoritats sanitàries d’evitar les aglomeracions per córrer menys risc d’agafar l’ara anomenada grip nova m’ha fet decidir a no acostar-me a la manifestació del primer de maig, i quedar-me a casa meditant sobre el tema del treball, els treballadors en actiu i el creixent nombre d’aturats, i algun aspecte col·lateral. De fet, la veritat és que no he anat mai a la manifestació, cada any trobo alguna excusa per quedar-me a casa.

No m’agradaria que aquestes notes s’interpretessin com una defensa de l’economia submergida doncs no és aquesta la meva intenció. Però penso que si no fos per la gent que treballa en negre aquest país ja seria ingovernable. Segons les darreres dades oficials el nombre d’aturats arriba als 4.010.700. Aquí encara s’hi haurien de afegir aquells que no estan registrats com a aturats però que ho són a la pràctica. Parlo, per exemple, dels immigrants que no tenen papers, o dels molts autònoms que ara mateix no tenen feina però que oficialment encara figuren en actiu. En conec uns quants.

Per altra banda les dades oficials també ens diuen que quasi una quarta part del diner que corre per Espanya està allò que se’n diu fora del sistema. Per entendre’ns, estem parlant del diner opac o diner negre, un diner que, entre altres particularitats, no paga impostos. Concretament, les últimes estadístiques ens diuen que l’economia submergida d’Espanya equival a un 23 per cent del PIB, i que a Europa només ens supera Grècia.

(Obro parèntesi per dir que quan surten aquests percentatges tan precisos sempre em quedo amb el dubte de com s’ho fan per filar tant prim. I és que resulta evident que la gent que treballa en negre no omple cap mena d’imprès que desprès serveixi per elaborar la corresponent estadística. D’aquí ve el meu escepticisme quan veig xifres massa concretes.)

Parlo del lampista o el pintor que no et fan factura, de la modista que treballa a casa seva, del mecànic que treballa on i quan pot, del cambrer que viu bàsicament de les propines, del negoci de la prostitució, del pagès que necessita col·laboracions laborals puntuals, del corrector o el traductor de textos que o treballa en negre o no li donen la feina, del jardiner que va per lliure, del treballador de la petita indústria que fa hores extres sense declarar, etc. Estic segur que tots coneixem casos similars.

Té avantatges l’existència de l’economia submergida en temps de crisi? No sé si en té però estic segur que gràcies al diner negre encara es manté una certa pau social. Algú s’imagina un escenari amb un vint per cent d’aturats que no tinguessin cap mena d’ingrés? Sense aquestes activitats econòmiques no controlades, que serveixen a molta gent per resistir i anar fent la viu-viu en espera de temps millors, en moments difícils com aquests no es podria ni sortir de casa amb un mínim de tranquil·litat.