Avui no parlarem dels Mossos d’Esquadra però tornarem a parlar del conseller Saura. Resulta que Saura està al front d’una conselleria anomenada Departament d’Interior, Relacions Institucionals i Participació. Per tant, Saura és també el conseller de Participació de la Generalitat. Recordem que el gran èxit de la participació en les eleccions de diumenge es resumeix en que dos de cada tres catalans no van anar a votar. En una empresa normal el responsable de la participació hagués estat acomiadat dilluns a primera hora, això suposant que no hagués presentat la seva dimissió irrevocable el mateix diumenge al vespre.
Dues conclusions que tampoc ens aporten res que no sabéssim ja:
• La Generalitat no és una empresa normal.
• Saura tampoc serveix per ocupar-se d'aquesta tasca.
Amb això dono ja per tancat el tema de l’abstenció de diumenge.
Dues conclusions que tampoc ens aporten res que no sabéssim ja:
• La Generalitat no és una empresa normal.
• Saura tampoc serveix per ocupar-se d'aquesta tasca.
Amb això dono ja per tancat el tema de l’abstenció de diumenge.
20 comentaris:
Hahahahahahaha, ara vas tu ... i descobreixes Amèrica!!! hahahahaha
No, Clidice, Amèrica no, només una nova virtut, fins ara desconeguda, de les moltes que adornen el nostre estimat conseller.
Anar a votar és un dret que, afortunadament, tenim a casa nostre. Qui té un dret té la llibertat de fer-ne ús o de no fer-ne. Si no es pogués decidir entre una alternativa o l'altre, el que es tindria seria una obligació i no un dret. Per tant no hi ha cap dubte que el no votar està incorporat en el dret a vot.
Dit això i parlant a títol personal, per a mi el vot de protesta, rebuig, indiferència, entre les opcions que em proposen, etc... és el vot en blanc. No estic disposat a que un grup de pocavergonyes de tots colors em treguin la satisfacció personal de posar un sobre amb la meva decisió en una urna, cosa per la que en el seu moment tant vàrem lluitar. Si no ho fes així em sentiria igual que quan no m'ho deixaven fer. A efectes pràctics probablement no sigui el més útil, encara que m’agradaria veure quina cara posarien els polítics, tots ells, si el 63% d'abstenció hagués sigut de vots en blanc. No és el mateix quedar-te a casa que fer l'esforç d'anar a votar.
Sarrianenc
Collons Miquel, i encara no et tenim a la llista de BATbolgs?
Envian's un mail i et blogenrotllem ipso facto.
Collons Miquel, i encara no et tenim a la llista de BATblogs?
Envian's un mail i et blogenrotllem ipso facto.
Sarrianenc,
Gràcies pel comentari. I sí, seria interessant veure la cara dels polítics amb el 63% de vot en blanc, i com ho analitzarien i ens intentarien vendre una moto com aquesta. Però no ens enganyem, això no passarà.
Joan,
Gràcies. M’ho pensaré. El problema és que jo normalment vaig per lliure, sense lligams de cap mena. M’hi sento més còmode.
Bé, jo també, no em mullo massa a favor de ningú....però en contra no em costa gaire.
Ara t'envio un mail.
Una altra cosa parlant d'abstenció:
fes la carta als reis, quina mena de partit votaries?
Això de "Conseller de Participació" sona molt a Cuba i a les manifestacions "esporàdiques" de suport als Castro.
Joan,
Per posar només un exemple, trobo a faltar un partit del tipus Escons Insubmisos, que bàsicament defensava la representació política del vot en blanc, mitjançant la promesa de deixar l'escó buit. Aquesta vegada no s’han presentat.
Martí,
Muy buena comparación, compañero. Per aquesta gent Cuba és encara el gran referent polític, i així els va a ells i ens va a nosaltres. A ells rebé i a nosaltres d’aquella manera, com passa a Cuba entre els Castro Bros. & Co. i el sofert poble cubà que fa 50 anys que espera no se sap què).
Em sorprens Miquel, em sorprens.
Ja sé que seria molta casualitat, eh, però imagina't que tots els parlamentaris fossin insubmisos,...oi que no va ni amb rodes això. No seràs pas d'aquells a qui agrada arreglar les coses espatllant-les?
L'escó insubmís és una resposta (per mi no vàlida) a un sistema que no ofereix cap partit que t'agradi. Per això et pregunto: com seria el partit que votaríes?
I no s'hi val sortir per la tangent, alguna esperança hi ha d'haver, o estàs condemnat a queixar-te tota la vida?
Benvolgut Joan,
O no m’has entès o no m’he sabut explicar prou bé. Tu ahir em vas preguntar per “quina mena de partit votaries?“, i ara hi tornes amb la fórmula “com seria el partit que votaries?”, i afegeixes que “no s'hi val sortir per la tangent”.
Lamento haver sortit per la tangent però ja pots suposar que si no dic mai a qui voto tampoc ho diré ara aquí, doncs sóc membre del club dels que pensem que el vot és personal i secret, i que és bo i sa que això segueixi sent així.
Ahir t’hagués pogut contestar com ho estic fent ara i donar per tancat el tema però em va semblar més interessant fer-ho com ho vaig fer.
Escons Insubmisos no pretenia que tots els parlamentaris fossin insubmisos sinó que una majoria suficient legislés en el sentit de donar una representació política al vot en blanc. És a dir, cinc per cent de vot en blanc, cinc per cent d’escons parlamentaris sense adjudicar a cap partit. La idea em sembla novedosa i és per això que he dit que trobo a faltar aquesta opció política.
Estic segur que amb aquesta resposta, més àmplia que la d’ahir, entendràs les meves reserves a fer públiques les meves opcions polítiques.
Admirat Miquel,
Trobo molt lloable que diguis que "no dic mai a qui voto tampoc ho diré ara aquí, doncs sóc membre del club dels que pensem que el vot és personal i secret". Com podria jo negar-te aquest dret des del l'anonimat que em dóna la xarxa.
Ara bé, a colecció de valuosos i assenyats posts sobre política que té aquest teu blog a la seva esquena, em feia pensar que eres més aviat dels que no es callaven la seva opinió en aquest terreny. De fet la prova més clara en aquest sentit em va semblar tenir-la en llegir: "Ahir vaig optar per una molt meditada abstenció". Posats a acceptar que, com dius, "és una opció tan democràtica com qualsevol altra" hauràs d'admetre que, d'acord amb el teu discurs, et defineixes tant dient el què votes com dient que no votes.
Vistes així les coses, tal com ho vaig entendre ahir vull dir, no em va semblar descortès, després de d'haver seguit amb interès les teves interessants opinions polítiques i veient-te definit com a abstencionista, preguntar-te què és el que et faria passar d'abstencionista a votant. No quin partit, si no quines qualitats hauria de tenir.
Perdona el rotllo i no et molestis per intentar burxar en la incoherència, ho faig amb tots els litres de simpatia i admiració que em mereixes. Però és que no trobo just que estiguem tot el dia criticant els polítics, dient que no en trobem cap producte comprable en el mercat, però essent incapaços de respondre quines són les qualitats que busquem.
No sé si m'he explicat prou bé.
Joan,
T'has explicat prou bé. De fet sempre ho fas, i aquesta és una de les raons que tinc per seguir el teu blog. Ens anirem llegint... i discrepant quan convingui.
Al damunt de totes les qualitats que t'adornen, a sobre, hi podem trobar la diplomàcia.
Fins aviat, i espero que l'abstencionisme se't curi aviat. Aquest país nostre no es pot permetre que els fills seus més asseyats i compromesos es passin les jornades electoral veient com els més desinformats ens van a votar el sofà de torn. Criticar-lo després durant quatre anys, no purga el pecat d'haver-se'l deixat encolomar.
Amb acidesa però amb companyonia, la pitjor actitud política és l'abstenció. Ei, des del meu punt de vista.... i a la vista dels resultats.
Fins aviat
Joan,
Me’n guardaré de dir-te que estàs equivocat però, això sí, no deixaré passar aquesta ocasió sense agrair-te les immerescudes floretes i deixar constància que aquesta vegada els nostres punts de vista no són gens coincidents, fins a l’extrem que tinc seriosos dubtes que l’abstenció sigui una malaltia.
Ha, ha, el bon humor que no falti.
Però Miquel, em nego a creure que els meus criteris puguin ser tant dispars als d'una persona tant lúcida com tú.
A veure si trobem algun punt de consens.
Tenint en compte que el sistema democràtic es basa en voluntat que expresa el poble mitjançant el vot, estariem d'acord en que seria desitjable que la participació fos més alta?
(espero que fins aquí sí, si no ja plego)
Aquí ja potser m'hi posaràs pegues però si admetem que l'abstenció és un mal simptoma, que persones a qui interessa la política (vaja, sovient en parles) no votin, és un simptoma bastant, bastant dolent. (vaja, és que si no voten ni els que tenen criteri casi més valdrà fer-ho a sorts)
Si fins aquí hem estat més o menys d'acord, també estarem d'acord que si passa això alguna cosa falla. L'abstenció no és una malaltia, (no em vulguis malinterpretar), però és simptoma que alguna cosa s'ha espatllat o no s'està fent prou bé. L'oferta política, per A o per B, no satisfà.
Fins aquí, bé?
I ja ho deixo, per que tot això m'aboca a la pregunta inicial d'aquest serial: què caldria.... però deixem-ho. Ja ho trobarem.
Però convindràs Miquel que si algú trobés la manera d'il·lusionar-nos i portar-nos contents a l'urna se'ns arreglarien alguns mals i potser a Madrid començarien a tenir-nos una mica de respecte.
Aquí és on vull arribar, per què collons en aquest país els intel·ligents no voten i deixem que decideixin els altres.... i encabat no parem de queixar-nos.
Vinga, bona nit i tapa't... poc que avui farà calor.
Ei, i que no consti que mai no t'he demanat què votes.
Seria realment una estupidesa preguntar això a un abstencionista.
Joan,
Estic bastant d'acord amb les teves reflexions però no t’equivoquis, no sóc el clàssic abstencionista. Aquesta vegada vaig optar excepcionalment per l'abstenció però, normalment, jo sempre fico una papereta dins del sobre.
Un dels meus referents, Xavier Roig, veig que tampoc va anar a votar. Ho explica aquí:
http://www.avui.cat/cat/notices/2009/06/aixi_jo_no_62386.php
Si en Roig tampoc hi va anar, ara si que agafo una depre de cavall.
Publica un comentari a l'entrada