S’intueix la fi del marró

Nota prèvia: encara que a primera vista potser ho pugui semblar aquest no és un article frívol, almenys no és pas aquesta la meva intenció. Quina és la primera cosa que us vindria al cap si algú us demanés que penséssiu en quelcom de color marró? Estic segur que no seria pas el típic bombó d’origen francès anomenat marron glacé, doncs encara que la castanya és de color marró, de fora aquest bombó més aviat griseja. Tampoc seria aquella carn típica d’Anglaterra que es cuina al forn i en diuen roast beef. Quasi m’atreviria a dir que ara mateix no esteu pensant en res comestible sinó més aviat tot el contrari. I ho deixo aquí, que aquest blog no pretén agafar cap deriva escatològica.

A mi em demanen que pensi en una cosa de color marró i no puc evitar pensar en les camises i les americanes del senyor Carod i altres honorables consellers de la seva corda. Lo d’honorables només ho poso perquè així ho especifica el tractament protocol·lari, no hi busqueu més explicacions. Políticament parlant intueixo que l’any 2010 significarà la desaparició del color marró del vestuari dels consellers de la Generalitat. S’hauran acabat les camises i les americanes d’aquest color tan excursionista i alhora tan poc governamental. És evident que dient això poso dues coses de manifest. La primera, que per treballar en segons quines feines el color marró no sembla pas el més indicat. La segona, que dono per descomptat que hi haurà un canvi de govern a la banda muntanya de la plaça de Sant Jaume de Barcelona. El canvi a la banda mar –ajuntament- ens diuen les enquestes que també es pot donar per fet, però no serà tant proper en el temps ja que a curt termini allà no hi han eleccions.

Sóc conscient que amb la meva teoria cromàtica puc provocar alguna discrepància amb qui no li cridi l’atenció el color marró del vestuari de determinats consellers a partir de l’arribada del tripartit al govern. Sé que hi ha gent que no es fixa en aquests detalls secundaris. Però jo penso que són força significatius i per això m’hi fixo i en parlo. La prova del cotó que confirma la bondat de la meva teoria la trobareu si us mireu amb deteniment qualsevol foto de qualsevol summit de líders polítics. Sabates a banda, busqueu-hi el color marró. No el trobareu pas, això només passa a Catalunya des de l’any 2003. Però com dèiem abans, tot indica que el color marró governamental té els dies comptats.