Des de fa uns dies obrim els diaris amb Tunísia i Egipte a les portades. A Tunísia no hi estat mai però a Egipte sí, i em va agradar molt haver-hi anat. No tinc cap queixa d’aquell viatge, al contrari, al marxar del Caire vaig dir-me que algun dia hi tornaria amb més calma. Però ara, observant els esdeveniments d’aquests dies, penso que els que viatgen a països governats per dictadors són també en alguna mesura responsables de la consolidació d’aquestes dictadures. I ho dic perquè estic convençut que sense els ingressos generats pel turisme aquests règims dictatorials tindrien molt menys recorregut. Per tant, penso que d’entrada potser ens tocaria entonar un mea culpa per la part que ens toca, i almenys en el meu cas estic disposat a entonar-lo sense recances.També hi ha qui diu que sense el suport dels ingressos generats pel turisme aquella gent encara les passaria més magres. Bé, és un altre plantejament que segur que té la seva part de veritat. Si més no, és una bona excusa per justificar-nos nosaltres mateixos quan decidim viatjar a segons quines destinacions. Sigui com sigui, sempre que he anat a determinats països se m’ha plantejat aquest dilema, de la mateixa manera que potser es feien un plantejament similar els turistes que venien a Espanya fa cinquanta anys. Això suposant que aquells turistes es plantegessin que anaven a passar les vacances no només a una destinació de sol, platja, toros i sangria barata sinó també a un país governat per una dictadura. Admeto que potser és massa suposar. De la mateixa manera que potser també és molt suposar que qui va a passar una setmana a Varadero es plantegi que, ni que sigui indirectament, està donant suport a la dictadura cubana dels germans Castro.
Bé, segueixo pensant que fer-se aquests plantejaments diguem-ne morals no és gens gratuït, i menys aquests dies. El debat és obert. Intueixo, però, que no ens posarem d’acord. I com deia abans, a Egipte hi penso tornar algun dia, però vull pensar que quan hi torni allà hi haurà un règim més presentable que el d'ara.
6 comentaris:
No he estat mai a Egipte, no pas per falta de ganes, més aviat per falta d'ocasió o perquè és un tipus de viatge que potser faré de més gran, quan no tingui esma d'anar amunt i avall amb la tenda de campanya o fent altres coses més cansades. Planteges un tema molt interessant que molta de la gent que viatgem tenim present. En el meu cas, per la forma com viatgem, estic força tranquil·la, perquè procurem viatjar sempre de forma que s'afavoreixi a la gent del país, no fem servir companyies generalistes ni companyies extrangeres que operin al país de destí, que són els que els "utilitzen", paguen comissions on convingui i després se n'enduen el benefici. On vam ser aquest any, el guia amb el que vam compartir força dies, va voler fer-nos un "discurset" de comiat i el que ens va dir fou el següent: "gràcies per venir i gràcies per fer-ho d'aquesta manera, sense vosaltres no ens en sortiríem". Això si, viatjar així no és còmode, però és molt més gratificant.
Dictadors n’hi ha hagut molts durant tots els segles de historia de la humanitat, mentre que el turisme és un fenomen ben recent. Em fa l’efecte que aquestes ganes de culpabilitzar-se és pur masoquisme.
El turisme, com qualsevol altra activitat econòmica que generi ingressos, és bona pel país governi qui governi.
Si hem de decidir on anem en funció de qui mana a on, com aquell qui diu, no podríem sortir de casa.
Clidice,
Jo ho tinc clar, vaig sempre a l’hotel. No he viatjat mai amb tenda de campanya, precisament perquè intueixo que per molt gratificant que sigui, que no poso en dubte que ho és, jo no m’hi sentiria gens còmode. Dit això, amb hotel o amb tenda el plantejament és el mateix, tot i ser conscient que en aquest tema no tothom pensa igual. Afortunadament!
Sarrianenc,
Admeto que la frontera entre la conscienciació de la que parlava jo i el "pur masoquisme" que dius tu potser no està massa definida.
Miquel,
Estic totalment d’acord amb la teva primera afirmació. Jo només intentava dir que quan vas a segons quins països sap greu que de retruc en surti beneficiat el dictador de torn.
Encara que sigui amb retràs vull discrepar si es permet.
Fa molts anys que viatjo i he tingut la sort de visitar 61 països a data d'avui. Després de llegir el teu escrit he volgut repassar la llista i em temo que la majoria dels països que he visitat no tenen la consideració de èticament visitables sobretot si utilitzo un criteri objectiu: no visitar països amb governs dictatorials i/o on hi hagi governs corruptes i amb interessos contraposats als dels pobles que representen.
Bé, em temo que dels 61 no podré ni tan sols comptar Andorra o Itàlia (el sr Berlusconi, primer defensor de Mubarak aquesta setmana, ni França, defensora del dictador Tunesí, ni EEUU, defensora de tants dictadures, ni, ni, ni o es que hem de diferenciar dins les dictadures, las que controlem de les que ens agraden o no?
Hi ha cap dictadura en aquest mon que no estigui tutelada per algun dels grans països democràtics que se suposa representem....
Jo soc dels qui pensa que la gent no te que patir, a mes d'una dictadura l'ostracisme i menys teniment dels qui no som necessàriament millors.
Viatjar et permet compartir encara que tu estiguis en un bon hotel i mengis millor que els locals. Viatjar es parlar, comerciar i sobretot acceptar amb humilitat que el mon es molt gran i nosaltres tenim molta sort.
Puc assegurar que, a pesar de viatjar amb empreses "controlades" per els dictadors, he pogut conèixer gent de tot el mon, compartir una estona amb gent que la majoria del mon ignora i aprendre d'ells el que no està escrit en cap llibre.
Seguiré viatjant i un dels propers, si puc, serà una espècie de monarquia teocràtica dictatorial ben entesa.....
Jordi,
No m’esperava una altra resposta per part teva, i evidentment que es permet discrepar; de fet el meu article era una clara invitació a la discrepància.
Publica un comentari a l'entrada