Francesc Vallès és un diputat de la franquícia catalana anomenada PSC(PSC-PSOE); per entendre’ns, el PSOE de Catalunya. Vallès és el coordinador dels 25 diputats d’aquesta franquícia al parlament espanyol i formaria part del conegut com a sector espanyolista del partit que, tenint en compte d’on surten els vots, és sens dubte el majoritari. Per aquest diputat la solució als problemes de la franquícia passaria per una major integració en el PSOE, i ha tingut la valentia de explicar-ho públicament en una entrevista. És d’agrair que de tant en tant els polítics s’expressin dient allò què pensen prescindint d’altres consideracions, i des d’aquest punt de vista les declaracions de Vallès són d’agrair.Altres companys del partit agrupats en el conegut com a sector catalanista, que tenint en compte d’on surten els vots és clarament minoritari, diuen exactament el contrari. Consideren que per resoldre els creixents problemes de la franquícia seria convenient marcar una major diferenciació a Madrid, i fins i tot tornen a parlar de l’oportunitat de recuperar el grup parlamentari propi que ja havien tingut fa trenta anys. Uns propugnen més dependència del PSOE i els altres diuen que en volen menys. Quan les coses van bé tot és vaselina però quan, com passa ara, es comencen a tòrcer, sorgeixen les discrepàncies. Tot plegat molt humà.
Segurament ambdues tendències tenen raó, cadascuna la seva raó. Els seus respectius objectius no sempre són coincidents i, per tant, les solucions tampoc poden ser les mateixes. Si ens ho mirem amb els ulls del sector majoritari la seva prioritat és Espanya, mentre que si ho fem amb ulls del sector catalanista, l’objectiu prioritari és o hauria de ser Catalunya. El problema es presenta quan s’ha d’optar, quan, com passa sovint, els interessos d’Espanya són contraris als interessos de Catalunya. Fins ara la franquícia catalana ho tenia clar: en cas de conflicte o dubte, sempre a favor d’Espanya. És de suposar que a partir d’aquesta major integració amb el PSOE que proposa Vallès la prioritat d’Espanya sobre Catalunya més aviat s’enfortirà. La conclusió és que el sector catalanista ho té cru, i potser més aviat que tard s’haurà de buscar la vida política fora d’aquestes sigles. O oblidar-se del seu suposat catalanisme, que és el que molts han fet fins ara.
6 comentaris:
Tal com estem veient darrerament, les contradiccions entre Catalunya i Espanya són evidents. Pots tenir diferents maneres d'enfocar el problema, anar més per la via directa, o intentar buscar camins que fan més volta, però tard o d'hora hi ha contradiccions. Per tant, en el cas del PSC-PSOE, és evident que hi ha problemes. La manera més fàcil i barata de solventar-los, que marxin el que siguin menys. El que cada dia està més clar, és que no es pot estar per una cosa i per l'altra, no es pot tenir el vi al bót, i la dona borratxa.
La experiència em diu que hi ha molts que són més socialistes que catalanistes, encara que siguin socialistes "de boquilla", perquè el convé.
Això del socialisme patri és ben curiós, perquè ben mirat ni socialisme no és, més aviat és un espanyolisme modernet, per contraposició estètica al conservadurisme més racial del PP. Vaja que tens raó, quan van maldades sempre surten les discrepàncies, i això vol dir que la situació sempre ha estat falsa i del que es tracta és de copar quotes de poder i, si pot ser, sense massa ideologia. El paradigma d'això el trobem en el senyor Montilla: un gestor.
A mi m'ho va explicar un familiar que havent estat socialista va fugir esparverat del socialisme que es gastava aquí, em va explicar que el PCS es va crear com una sucursal del PSOE a Catalunya en la que s'hi varen afegir alguns socialistes autòctons de entrada amb bona fe i després perquè ja els hi anava be.
Per això ell en va marxar per no ficar-se dins de cap altre bat i bull polític.
Per cert, agrair-te que hagis descobert el bloc "Per a bons Patricis", m'has fet descobrir aquest teu i fa mes de dues hores que l'estic llegint.
Penso que això del "sector catalanista" és una obra teatral que tenen orquestrada per a poder esgarrapar algun vot. Tots aquests que es diuen "catalanistes", a l'hora de la veritat, a l'hora de votar, sempre han triat Espanya, mai Catalunya. Als polítics els hem de medir segons allò que voten en els diferents parlaments, no segons allò que diuen. I, per ara, tots sempre han votat el mateix. Han votat i votaran sempre Espanya.
Jordi, Ramon, Clidice, Joa'Quim i Albert,
Moltes gràcies pels vostres enriquidors i sempre benvinguts comentaris.
Publica un comentari a l'entrada